Resultats de la cerca

Formada a l’Institut Maragall, fou una de les pioneres de la gimnàstica rítmica a Catalunya Formà part de la selecció estatal i aconseguí la medalla de bronze de conjunts en concurs complet al Campionat del Món 1975 L’any següent aconseguí la medalla de plata de conjunts al Torneig Internacional d’Alemanya Fou entrenadora de gimnastes com Marta Cantón i jutge internacional És professora de l’INEFC de Barcelona des dels primers anys de la dècada de 1980

En poesia ha publicat Retalls de foc premi Amadeu Oller, 1983, Amb ungles lleus li esquinça 1988, El vent de les andanes 1994, premi Caterina Albert i Paradís 1993,  La cala del desig premi Miquel de Palol 1995 i  La pell del pensament 2004, una evocació de la infantesa i de la Catalunya central dels anys seixanta En prosa, ha conreat la narrativa infantil i juvenil amb les obres L’arpa de les mil cordes 1994, premi Ciutat d’Olot de contes infantils 1993, La bruixa que no sabia riure 1997, El secret de la persiana 1997, Ulldevellut 2000, JF Delgado premi Josep M Folch i Torres 1999 i La…

Preconitzà una societat lliure, justa i plural, defensà la unitat d’Espanya i el reconeixement de la personalitat i autonomia de les seves regions Promotors Herminia García-Villamil Claramunt i Mario de Simón Planas

Constituïda el 2002, l’objectiu principal de l’AECAT és millorar la qualitat de vida de les persones que han rebut algun òrgan Alguns atletes de l’associació han participat en la Cursa Jean Bouin, que des del 2005 organitza una prova específica per a trasplantats També han participat en la Cursa d’El Corte Inglés, la Cursa de Bombers o la Milla de Cornellà La seva atleta més destacada és Hermínia Coloma

Fundat el 1950, es constituí com a secció esportiva de la societat Establecimientos Sala SA Creada per Esteve Sala i Canyadell, la societat era formada per diversos locals de restauració situats al centre de Barcelona La secció de tir amb arc fou una de les primeres de Catalunya i debutà al Torneig d’Arquers que organitzà Educación y Descanso 1950 Participà en el Campionat de Catalunya al principi dels anys cinquanta, tot i que desaparegué poc després En destacà Herminia Fañanás, guanyadora del segon Torneig de Barcelona

Conegut també com a dibuixant, amb collaboracions a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu i d’altres Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934 Es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué un èxit notable Madame 1932, Montparnasse 1934, La família Bartolí 1935 i Lilí vol viure 1935, entre d’altres Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb Hermínia…

Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…

Cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana AJELC, la seva obra és marcada sovint pel coneixement de cultures diferents de l’occidental Fruit precisament dels seus viatges a l’Himàlaia ha publicat Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent 1988, premi Joaquim Ruyra, Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant 1994, segon premi internacional Europa 1992 i Sota el signe de Durga 1993, Premi Nacional de literatura 1994 En narrativa curta ha publicat Havies d’haver posat La Traviata 1987 i La dama descalça 1990 en poesia, Autopista púrpura premi Amadeu Oller…

Vida S’introduí en el camp de l’exhibició de la mà del seu futur sogre José María Martínez Escolar, i arribà a gestionar més de vint locals a Barcelona, com el Capitol, el Maryland, l’Spring, el Galvany o l’Iberia Després d’una estada a París durant la guerra civil, on el 1938 fou empresari del cinema Avron, tornà a Barcelona amb la seva família per reprendre l’activitat interrompuda durant la contesa Amb el nom de la seva dona, Herminia Martínez Manchón, de l’empresa Maryland, SL o amb el seu propi, dirigí l’Excelsior, del qual acabà essent propietari, i els Condal, Roxy, Iris, Rondas, Mahón…

Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…