Resultats de la cerca

Entre el 1999 i el 2003 fou vicerector de projectes i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears, de la qual és rector des del 2003 Especialista en dret públic, principalment en temàtiques d’ordenació del territori i urbanisme Ha treballat també en les àrees de dret autonòmic de les Illes Balears i del dret del turisme

Advocat, emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinete Iàtova, Foia de Bunyol Fou membre destacat del partit liberal, diputat provincial 1864, 1872 i 1875 i diputat a corts 1899

Neix al vessant meridional de la serra de Malacara, dins el terme de Bunyol, i desemboca al seu collector aigua avall d’aquesta vila, després de travessar un sector del terme de Iàtova, on hi ha un balneari dit els Banys del Riu Joanes

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment, d’Alzira Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta Càrcer, Sumacàrcer, Beneixida, Cotes i Alcàntera de Xúquer, i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Énova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial

Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…

Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…

Les serres d’El Tejo i de les Cabrelles, a l’W del terme, el separen de la Plana d’Utiel i formen el límit històric entre el País Valencià i Castella Al N, limita amb la comarca dels Serrans i al S, amb la serra de Malacara El 75% del territori, molt muntanyós, era ocupat fins l’incendi del 1994 per 7 900 ha de pinedes i matollar Aquest any l’àrea conreada es limitava a 2 128 ha treballades per uns 40 agricultors 14% dels actius, de les quals 2 020 de secà amb 1 000 ha d’ametllers i 690 ha de vinya i 108 de regadiu horta Una cooperativa vinícola comercialitza el vi de la localitat La…

Pineda recentment cremada, al vessant obac de la serra de Malacara Ramon Dolç Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego 24, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Entre el massís de Xiva-Utiel i l’eix orogràfic Rubial-Martés-Dosaigües es troben les serres de La Herrada del Gallego o Las Cabrillas Requena i Malacara Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig i Macastre Cap a ponent i al tram meridional, les aigües del Magre i l’embassament de Forata limiten aquestes muntanyes, mentre al nord i a llevant ho fa el riu Bunyol La gorja del Millars, afluent del Magre,…