Resultats de la cerca

Presidí el Reial Automòbil Club de Catalunya 1934-36 i després de la Guerra Civil Espanyola formà part del grup reduït de persones que tornà a posar en funcionament l’entitat

Interior formada al FC Barcelona, al CBS Gavà i al CAR de Sant Cugat En categoria sènior començà jugant al Club Beisbol Viladecans, amb què guanyà sis Campionats d’Espanya 2002-07 i quatre Copes de la Reina 2003-05, 2007 L’any 2008 ingressà al Club Softbol Viladecans Guanyà el Campionat d’Espanya i la Copa de la Reina dos anys consecutius 2010, 2011 i arribà a la final de la Copa de la Reina 2008, 2009 També guanyà la Lliga catalana de divisió d’honor en tres ocasions 2008, 2009, 2010 Amb la selecció espanyola es proclamà campiona d’Europa 2007 i fou escollida millor batedora del torneig…

Començà a l’infantil de l’Europa i després jugà a la Unió Esportiva Lleida 1929-31, Patria de Saragossa, Logronyo i Sants 1932-33 La temporada 1933-34 fitxà pel Girona, amb el qual quedà campió de grup de tercera divisió i ascendí a segona divisió Continuà amb el Girona en aquesta categoria la temporada 1934-35 L’estiu del 1935 fou traspassat al FC Barcelona juntament amb el seu company Domènec Balmanya i formà part del club blaugrana dues temporades Participà en la gira que l’equip blaugrana realitzà a Mèxic l’estiu del 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, i s’hi exilià Defensà la porteria…

S’inicià al Club Ciclista Tarragona i assolí la categoria d’independent professional amb el CC Sant Andreu Fou campió provincial contrarellotge en la cursa Tarragona-Roda de Berà-Tarragona i disputà la Volta a Catalunya del 1952 És el soci número 1 del CC Tarragona

El 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya , de les quals fou nomenada secretària de Propaganda del comitè de Barcelona el 1938 Militant també de la UGT, combaté a les files republicanes Exiliada a França el 1939, fou detinguda i, després de ser internada en camps de concentració, repatriada a l’Estat espanyol, on s’uní a la lluita clandestina contra el franquisme Detinguda el 1941 i torturada, passà per diverses presons i el 1946 un consell de guerra la condemnà a 30 anys Internada a la presó de Segòvia fins que fou excarcerada l’any 1957, fou desterrada a Santander…

Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de “L’Insurgent” i fundador de la revista “L’Estel” S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936

Dirigí nombrosos negocis relacionats amb empreses navilieres, explotacions agrícoles, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, i en presidí diversos organismes de coordinació Director general de comerç i política aranzelària 1933-34 i 1935, creà el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions i el Consolat de la Llotja de València Fou president de l’Ateneu Mercantil 1952-55 i del València Club de Futbol La seva família creà 1968, amb el seu nom, una beca destinada a fomentar estudis jurídics i econòmics sobre el País Valencià

Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió

Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles  Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977,  Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna creciente, luna…

Llicenciat en dret i en lletres Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou 1955, recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau  publicació editada a Mèxic per exiliats o…