Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Michèle Lagrange
Música
Soprano francesa.
Estudià durant un temps breu al Conservatori de París i el 1974 ingressà a l’Opéra-Studio i debutà com a primera dama en unes funcions estudiantils de La flauta màgica El 1977 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lió, on desplegà una important activitat com a cantant, fins a arribar a protagonitzar obres de Ch Gounod Mireille , CM von Weber El caçador furtiu i WA Mozart Così fan tutte El 1982 debutà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença amb Il turco in Italia i el mateix any cantà al Teatro Colón de Buenos Aires Benvenuto Cellini i Le Comte Ory A partir d…
punts de Lagrange
Astronomia
En el moviment de tres cossos entorn d’un centre comú de gravetat i un dels cossos essent molt més petit que els altres, conjunt de cinc posicions tals, que, si el cos més petit n’ocupa alguna, les òrbites són pràcticament el·líptiques.
El grup Troià és disposat sobre els punts de Lagrange del camp gravitacional Sol + Júpiter Els punts de Lagrange foren suggerits per JLLagrange el 1772
equacions de Lagrange
Física
Equacions diferencials que descriuen el moviment d’un sistema mecànic.
Donat un sistema de coordenades generalitzades, és a dir, un sistema qualsevol de coordenades q 1 , q 2 , , q n que permeti d’especificar les posicions de les partícules del sistema mecànic, les n equacions de Lagrange, una per a cadascuna de les coordenades generalitzades, són on L és el lagrangià i q i la velocitat generalitzada, és a dir, la derivada respecte al temps de la coordenada q i Les equacions de Lagrange, establertes ja per Euler i anomenades també d’Euler-Lagrange , són, en la major part dels problemes interessants, equivalents a les…
Joseph-Louis Lagrange
Música
Matemàtic francès d’origen italià.
Estudià els problemes mecànics inherents a la generació i propagació del so Treballà primer a la cort de Frederic el Gran de Prússia i, a partir del 1787, a la de Lluís XVI de França i visqué al Louvre Després de la Revolució Francesa feu classes a l’Escola Normal i a l’Escola Politècnica de París Entre les seves obres destaquen Mécanique analytique 1788, Traité de la résolution des équations numériques 1798 i Leçons sur le calcul des fonctions 1799 La seva obra representa la continuació dels estudis fets per altres matemàtics, com B Taylor, JB le Rond D’Alembert, o J Bernoulli
teorema de Lagrange
Matemàtiques
Teorema que afirma que l’ordre d’un subgrup divideix l’ordre del grup a què pertany.
Reginald Garrigou-Lagrange
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i dominic, professor de filosofia i de teologia a Le Saulchoir de París (1905) i a l’Angelicum de Roma (1909).
Fou un dels promotors de la restauració tomista Escriví Le réalisme du principe de finalité 1932, Le sens du mystère et le clair-obscur intellectuel 1934, Les trois âges de la vie intérieure 1938 i La synthèse thomiste 1947
Marie-Joseph Lagrange
Bíblia
Exegeta francès.
Havent entrat a l’orde dominicà 1879, fou actiu promotor de l’estudi crític de la Bíblia en el camp catòlic, tot i les dificultats amb què topà per part de l’integrisme catòlic Fundà, a Jerusalem, l’École Pratique d’Études Bibliques 1890 i la “Revue Biblique” 1892 Entre les seves moltes obres es destaquen Méthode historique 1911, els comentaris als quatre Evangelis Marc, 1911 Lluc, 1921 Mateu, 1923 Joan, 1925 i Introduction à l’étude du Nouveau Testament , en tres volums 1933-37
Joseph-Louis Lagrange
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Continuador de l’obra d’Euler, fou cridat a Prússia per Frederic el Gran Traslladat definitivament a París el 1787, posà de manifest a l’École Polytechnique els seus amplis coneixements estudiant les equacions de grau superior al quart, indicà les bases de la futura teoria de grups Ideà el mètode d' interpolació que duu el seu nom És autor de Mécanique analytique 1788, Traité de la résolution des équations numériques 1798 i Leçons sur le calcul des fonctions 1799 La seva obra completa fou publicada a París del 1867 al 1892
mètode dels multiplicadors de Lagrange
Matemàtiques
Mètode per a trobar els màxims o mínims d’una funció u = F(x1, x2,..., xn) de n variables, les quals són sotmeses a k condicions suplementàries φ1(x1, x2,..., xn) = 0, φ2(x1, x2,..., xn) = 0,..., φk(x1, x2,..., xn) = 0.
, x n = 0, φ 2 x 1 , x 2 ,, x n = 0,, φ k &x 1 , x 2 ,, x n = 0 El mètode consisteix a formar la funció + λ 2 φ 2 x 1 ,, x n + λ 2 φ 2 > x 1 ,, x n , + + λ k φ k x 1 ,, x n , on λ 1 ,, λ k són constants indeterminades, anomenades multiplicadors de Lagrange les n derivades parcials de ϕ igualades a 0 juntament amb les k condicions constitueixen un sistema de n + k equacions i n + k incògnites λ 1 ,, λ k , x 1 , , x n Atès que aquest sistema constitueix només una condició necessària que la solució del problema ha de satisfer, cal comprovar, un cop resolt el…
Joseph-Louis Lagrange publica Mecànica Analítica
Joseph-Louis Lagrange publica el seu tractat de Mecànica Analítica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina