Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Llardecans
Llardecans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l…
Santa Maria de Llardecans
Art romànic
És la parròquia del poble de Llardecans, al sector sud-est de la comarca del Segrià Hi ha molt poques dades sobre l’origen de Llardecans, però sembla que el lloc fou repoblat entre el final del segle XII i el principi del segle XIII La primera menció de l’església de Llardecans és de l’any 1279, en les dècimes papals, on apareix el “ capellano de Lerdecans ” En una visita pastoral de l’any 1361 és esmentat l’altar major de Santa Maria Consta que des del 1518 el dret de presentació del rector de Llardecans era a mans de l’abadessa de Santa…
Vilatge d’Adar (Llardecans)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest desaparegut vilatge medieval s’estenen pel tossal que domina la vall d’Adar, entorn les ruïnes d’una capella dedicada a sant Marc ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest vilatge són en un tossal situat al nord-oest del poble de Llardecans Mapa 32-16 416 Situació 31TBF912889 Cal arribar-hi per una pista que surt del nucli de Llardecans, darrere de la capella de la Mare de Déu de Loreto, i que baixa cap al Segre en direcció nord-oest Després d’uns 4 km s’arriba a una cruïlla que porta a Maials i a Aitona A migdia d’aquesta cruïlla hi ha el…
Castell i vila de Llardecans
Art romànic
Les minses restes del castell de Llardecans són a la part més alta del poble, al sector nord-oest, al lloc conegut com el Castell El lloc de Llardecans fou de repoblació tardana i no se’n comencen a tenir referències fins al segle XIII Fou atorgat als Santcliment el 1248 Al segle XVIII pertanyia a la baronia de Maials, que llavors era de la família Bassecourt, comtes de Santa Clara Aquesta família fou el senyor de Llardecans fins al segle XIX La construcció dels dipòsits d’aigua de la població va motivar la destrucció de la major part de les restes del…
Adar

Vista parcial de les restes del desaparegut vilatge medieval d’Adar, al municipi de Llardecans (Segrià)
© Fototeca.cat
Despoblat
Antic terme rural, despoblat, agregat al municipi de Llardecans (Segrià).
Al capdamunt de la vall d’Adar , capçalera de la vall de Carratalà , es troben les viles de Maials i de Llardecans
Carratalà
Despoblat
Antic terme i despoblat del municipi d’Aitona (Segrià), al S del municipi, a l’esquerra del Segre.
La vall de Carratalà , afluent del Segre, es forma dins el terme de Llardecans, per la unió de diversos barrancs a la seva dreta, prop de la seva desembocadura, hi ha la central hidroelèctrica de Seròs
Castells i edificacions militars del Segrià anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Castell d’Aitona Castell i vilatge de Carratalà Albatàrrec Castell d’Albatàrrec Alcanó Castell d’Alcanó Alcarràs Castell d’Alcarràs Castell de Montagut Castell de Vallmanya Alcoletge Castell d’Alcoletge Alfés Castell de Vinfaro Alguaire Castell d’Alguaire Almacelles Castell de la Saida o del Tossal de la Caperutxa Almenar Castell d’Almenar Aspa Castell palau d’Aspa Benavent de Segrià Castell de Benavent Corbins Castell de Corbins Gimenells i…
Maials

Maials
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues Limita amb els municipis de Llardecans E i N, Seròs i Almatret W, del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix S, de la Ribera d’Ebre Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts Algunes de les partides del terme són la Devesa…
Esglésies del Segrià anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Sant Antolí d’Aitona Sant Joan de Carratalà Els Alamús Sant Martí dels Alamús Santa Maria de Vensilló Albatàrrec Església de Pedrós Alcanó Sant Pere d’Alcanó Alcarràs Santa Maria d’Alcarràs Santa Maria de Montagut Santa Creu de Vallmanya Alcoletge Sant Miquel d’Alcoletge Alfarràs Sant Pere d’Alfarràs Sant Nicolau d’Andaní Alfés Sant Pere d’Alfés Sant Jaume de Vinfaro Alguaire Sant Sadurní d’Alguaire Santa Maria d’Alguaire Mare de Déu de Merli Sant Miquel de Ratera…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina