Resultats de la cerca

Originari potser d’Olèrdola, d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona Hom el troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 fins al 997 Sunifred era home de confiança del comte Borrell II Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab De fet li han estat atribuïdes…

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de Sant Francesc, a…

Especialitzada en esquí alpí, fou guanyadora del Campionat de Catalunya 1954 Guanyà també el III Derbi Internacional de Súper-Molina 1955 El 1956 participà en la Primera Combinada Internacional d’Esquí, també a la Molina Igualment, ha participat en diverses competicions catalanes, espanyoles i europees Fou membre de l’equip femení de la federació espanyola i del Centre Excursionista de Catalunya

Fou soci del Club de Funcionaris de la Diputació Provincial de Barcelona, fundat el 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya de tir amb arc 1956 i fou dues vegades campió de Catalunya 1956, 1960 També guanyà concursos com el Torneig Quatre Estacions 1951, el Trofeu Verge de Montserrat 1954, el Premi de la Misteriosa Llum 1955, 1956 i el Torneig Internacional Postal FITA 1956 Destacà la seva participació al Campionat del Món 1959

Fou un dels socis fundadors del FC Barcelona, on jugà com a migcampista i davanter fins el 1905, any que guanyà el Campionat de Catalunya Compaginà aquesta activitat amb la de tresorer del club sota la presidència de Bartomeu Terrades i, posteriorment, en fou vicepresident fins el 1907