Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Clement Marot
Música
Poeta occità d’expressió francesa.
El 1519 entrà al servei de Margarida d’Angulema, reina de Navarra des del 1527, que el protegí de les dificultats amb la justícia francesa que li ocasionà la seva condició de calvinista Acollit a les mesures de tolerància, romangué a França del 1536 al 1542 Una nova onada de persecucions l’obligà a fugir, i morí a l’exili L’obra poètica de Marot és estretament relacionada amb la seva confessió religiosa La seva traducció del Llibre dels Salms fou encoratjada pels reis de Navarra, correligionaris seus, i pel mateix Calví, que declarà les versions de Marot com a…
Clément Marot
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa.
Fill de Joan Marot, ocupà el càrrec de secretari de Francesc I que el seu pare tenia Víctima dels conflictes religiosos de la seva època, s’hagué d’exiliar a Itàlia, on traduí els Salms Deslligat parcialment del retoricisme anterior, anà vers l’humanisme, però no abandonà del tot la tradició literària medieval Épigrammes, Épîtres, Élégies, Chansons Introduí a França el sonet italià
Bonaventure des Périers
Literatura francesa
Poeta i contista francès.
Defensor del poeta Marot i amic d’Étienne Dolet, fou autor de Cymbalum Mundi 1537, obra que l’enemistà amb Calví, i del recull de contes Nouvelles récréations et joyeux devis 1558, que segueixen la tradició dels fabliaux medievals
Jean Rivier
Música
Compositor francès.
Professor de composició al conservatori de París, emprà en les seves obres un llenguatge semblant al de Ravel És autor de cicles de cançons amb texts d’Apollinaire, P Ronsard i G Marot i de la comèdia musical Vénitienne 1936
Thomas Sebillet
Filosofia
Literatura francesa
Humanista francès.
Advocat del Parlament de París i deixeble de Marot, escriví un Art poétique français 1548 que GDu Bellay atacà violentament en la seva Défense et Illustration de la langue française , bé que ambdós autors es reconciliaren després de publicar Sebillet la seva traducció de la Ifigènia d’Eurípides
La Pléiade
Nom que prengué l’escola poètica francesa de mitjan s XVI, agrupada a l’entorn de Ronsard: Jean-Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, Pontus de Thyard, G.des Autels, Étienne Jodelle, J.de la Péruse, que, en morir, fou substituït per Rémy Belleau, i Jacques Pelletier du Mans.
El que unia aquests poetes era un fort desig de renovar la poesia francesa, davant l’escola de Marot i les propostes de Thomas Sibilet L’afirmació de llur voler classicista fou clarament exposada per tots, el 1549, en l’obra de Du Bellay Deffence et illustration de la langue françoyse , inspirada sobretot per Ronsard i imitada d’una obra italiana de Sperone Speroni
Martin Opitz
Música
Poeta alemany.
Participà en la guerra dels Trenta Anys, i estigué al servei de diverses corts, tant catòliques com protestants, com a polític, diplomàtic i poeta Escriví Buch von der deutschen Poeterey 'Llibre de poesia alemanya', 1624, el primer tractat de poètica en llengua alemanya Opitz feu amistat amb diversos compositors de l’època, especialment amb Heinrich Schütz, per a qui escriví, entre d’altres, el llibret de Dafne 1623, probablement la primera òpera en alemany El text de Judith , bé que no fou mai musicat en la seva versió original 1635, fou utilitzat per diversos compositors Són també…
Lluís XII de França

Il·luminació de Lluís XII de França, extret del manuscrit Viatge a Gènova (aprox. 1500), de Jean Marot
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Rei de França (1498-1515), duc d’Orleans (Lluís II) (1465-98), fill i hereu del duc Carles I.
Es casà amb Joana de França, filla de Lluís XI Durant la minoritat de Carles VIII fou un dels caps de l’oposició nobiliària Empresonat el 1488 i alliberat el 1491 pel rei, lluità al costat seu en l’expedició a Itàlia 1494-95 i n'aconseguí la successió 1498 El seu regnat representà el reforçament de la monarquia autoritària segons el model renaixentista així, neutralitzà les ambicions de la noblesa per la seva atracció cap a un tipus de vida cortesana i afalagadora Reformà l’administració, però inicià el costum de modificar els imposts sense consultar cap organisme representatiu Les seves…
Padró
Família d’artistes d’origen manresà.
Els primers Padró documentats són els germans Jaume Padró i Cots i Miquel Padró i Cots Viladecavalls de Calders, Moianès 1731 — Manresa, Bages 1802, fuster i arquitecte, que el 1781 féu els plans d’un pont sobre el Cardener Fill de Jaume fou Tomàs Padró i Marot Manresa, Bages 1778 — 1827, escultor, autor d’un retaule per al santuari de Joncadella 1807 i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri 1810, de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d’En Coll, a Manresa Aquest fou pare de Ramon Padró i Pijoan , fills del qual foren Tomàs Padró i Pedret i Ramon Padró i Pedret…