Resultats de la cerca

Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on…

Membre del Club Natació Barcelona, al gener del 1921 esdevingué president del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA en representació del seu club El 1924 renovà el càrrec a títol personal, fet que disgustà el seu club, a qui tampoc no agradà la seva actuació en els Jocs Olímpics de París 1924, en què fou el cap de waterpolo de la delegació espanyola Fou rellevat de tots els seus càrrecs i expulsat de l’entitat Anteriorment, havia estat cofundador i nomenat membre d’honor del Collegi Català d’Àrbitres 1922

Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, ha estat vocal del seu comitè executiu Ha realitzat expedicions espeleològiques centrades en la recerca geològica de les regions sud-pirinenques de Catalunya El 1969 entrà com a conservadora al Museu de Geologia de Barcelona i en fou la directora 1985-2005 Ha publicat, entre d’altres, el llibre Museu Martorell, 125 anys d’història natural 1878-2003 2004

Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal , a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Múnic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva,…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…

Descendent de la coneguda família d’argenters i artistes Masriera , germà de l’escriptor Artur Masriera i Colomer Es formà musicalment amb els mestres Carles Vidiella, amb qui estudià piano, Francesc Alió i Anselm Barba Molt jove, als 15 anys, publicà la seva primera obra per a piano Dansa ideal Promotor de la música, fundà l’Associació Musical Catalanista al Foment de la Producció Nacional i posteriorment l’Associació Musical de Barcelona 1888, de la qual fou el primer president, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de…

Fill d’Artur Masriera Format a Barcelona, a Madrid —on es doctorà— i a Zuric 1920-23 —on es diplomà d’enginyer químic— Fou professor de química i física a la Universitat de Barcelona 1926-39 Investigà aspectes d’atomística i de cosmologia, i és autor de diverses obres de cinètica, termodinàmica i energia nuclear Dugué a terme una notable tasca de divulgació científica, motiu pel qual rebé el premi Feijoo 1966 i el Ramon Godó 1977 com a reconeixement del seu treball d’articulista a “La Vanguardia” Fou invitat per l’EURATOM i assistí a diversos congressos d’astronàutica

Es formà al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i amb Josep Serra i Porson Estudià a Ginebra, on s’especialitzà en esmalt i es dedicà també al gravat de pedres fines Com a pintor, un inicial republicanisme pimargallià el condicionà a conrear un naturalisme antiacadèmic Aviat, però, aplicà el seu realisme minuciós a composicions allegòriques i anecdòtiques, com L’esclava , presentada a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i adquirida per Alfons XII Sovintejà aquestes mostres madrilenyes i els salons de París Esdevingué el retratista preferit de les dames de l…

Destacà com a intèrpret de violí des de molt jove i fou deixeble d’E del Pino i P Jofre Dedicat a la investigació sobre les diferents escoles i tècniques de violí, feu nombroses conferències i collaborà en publicacions i revistes Fou fundador i integrant de diverses agrupacions artístiques, i director i assessor d’importants entitats, algunes d’àmbit internacional A més, fou catedràtic al Conservatori del Liceu de Barcelona d’assignatures com història de la música i estètica, entre d’altres Els violinistes italians sis-centistes 1922, Sonates primitives italianes, franceses i alemanyes 1922,…