Resultats de la cerca

Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ”…

S’ha especialitzat en edició de textos i estudis lingüístics, poètics, teatrals i de literatura rossellonesa Entre la seva vasta producció, destaquen La Renaixença a Girona antologia de textos i documents 1987, Bocavulvarieròtic de la llengua catalana 1988, El teatre a la Catalunya Nord teatre català del Rosselló, segles XVIII-XIX curador, 1989, Teatre català antic curador, amb F Massip, 1994-95, Visió de la cultura popular en l’obra de Carles Bosch de la Trinxeria 1831-1897 1998, El teatre a l’època de la Illustració , dins El teatre català dels orígens al segle XVIII 2001, Mil anys de…

L’any 1122 trobem esmentat Ramon Dalmau de Medinyà Midiano , que devia ésser senyor d’aquest lloc, on segurament ja tenia un castell o casa forta El 1128 és documentat Artau de Medinyà, germà de Ramon Dalmau, en un conveni establert entre els comtes d’Empúries i els de Barcelona Durant tot aquest segle tenim referències de membres de la família Medinyà, però encara no n’hi ha cap del castell, tot i que hom pugui pensar que la seva construcció fou d’aquesta època El primer document que en parla és de l’any 1328, quan l’infant Joan vengué a Francesc de…

Del lloc “Medinianus” hi ha una referència a partir de l’any 1017, però de l’existència d’aquesta església, no se’n sap res fins l’any 1098, que apareix al testament sacramental de Dalmau Vidal, en el qual llegà a la canònica de Girona un alou situat a les parròquies de Sant Julià, Sant Genís de Cervià i “Sancti Saturnini de Medimiano” , i un saltin a l’església parroquial Aquesta església, que ocupa una part de l’antic recinte fortificat, fou primerament la capella del castell de Medinyà abans d’esdevenir parroquial Fou refeta al segle XVIII, tal com consta en una inscripció de…

El Tribunal Constitucional TC anulla la llei del Parlament de Catalunya del 4 de juny de 2015 per la qual es crea el municipi independent de Medinyà Gironès, en resposta al recurs del PP La sentència es basa en el fet que Medinyà no arriba als 5000 habitants mínims que estableix la llei espanyola per a municipis independents, tot i que la normativa catalana fixa el llindar en 2000 La comissió gestora municipal de Medinyà i la Generalitat anuncien que no reconeixen una sentència contrària a una decisió presa democràticament i recorden que Medinyà…

Hi ha una església dedicada a santa Fe

Situació Vista de la façana de ponent de l’església, ressaltada per un singular campanar d’espadanya F Tur L’església de Santa Fe de les Serres és situada a uns 3 km de Medinyà, en direcció a tramuntana, al centre del veïnat del mateix nom Mapa L39-12296 Situació 31TDG889574 JAA Història Tot i que l’edifici, conegut antigament com a Santa Fe de Medinyà, és romànic, hom no ha trobat cap notícia relativa a aquesta església que sigui anterior a mitjan segle XIV La porta de la façana de ponent i el campanar d’espadanya corresponen a modificacions posteriors ASA Església…

Passa pel pla de Banyoles, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors, que davalla de la serra de Sant Patllari Prop de Cornellà del Terri rep, per l’esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sords, per la dreta, el Revardit, que davalla de la serra de Rocacorba A partir d’aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres, flanquejats de pollancredes i omedes rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots i s’uneix al seu collector prop de Medinyà

El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives , filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà El 1314 hi havia un prior i quatre canonges Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del s XIV l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al s XVIII

Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, de l’administració perifèrica de l’estat, de l’administració local arxius municipals de Celrà, Medinyà, Quart, Sant Julià de Ramis i Diputació de Girona, del corregiment de Girona, de l’administració reial i de districtes notarials a més, també…