Resultats de la cerca

Els recursos econòmics principals es basen en l’agricultura, la ramaderia i les indústries derivades

Estigué vinculat a l’Escuela del Chaco, fundada entorn del 1783 pel colombià Pedro Palacios y Sojo Aquesta institució fou pionera pel que fa a la pedagogia musical a Veneçuela i reuní un bon nombre de professors i alumnes, entre aquests darrers José Francisco Velásquez, que esdevingué cunyat d’Olivares Treballà bàsicament per a la catedral de Caracas i per a diversos ordes religiosos Durant la dècada del 1790 fou l’encarregat, en diverses ocasions, de compondre la música coral per a festivitats destacades La seva obra inclou música religiosa diversa, com dues misses, una missa de…

Membre de la selecció catalana, guanyà una medalla d’or 2009 i una de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya de mar-costa Assolí la categoria d’alta competició espanyola

Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València Llicenciat en dret 1858, Josep Campo i Pérez li encarregà la direcció del seu diari La Opinión , que, adquirit per Llorente 1866, es transformà en Las Provincias , que ell dirigí, pràcticament fins el 1904 i oficialment fins a la seva mort Al diari redactà nombrosos articles de política espanyola i comentaris sobre història, literatura i art Conservador, fou diputat a corts 1891, 1899, senador elegit 1896 i dues vegades cap del partit a la província de València Fou un dels suports principals de l’escissió de Francisco…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del s XIX i principi del s XX La seva múltiple i polifacètica acti- vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicís- sim Llorente i Ferrando i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat intellectual Es llicencià…

Vida i obra Llicenciat en dret 1858, fou director del diari “La Opinión” 1861, que adquirí del marquès de Campo, el 1866, i el transformà en “Las Provincias”, que dirigí efectivament fins el 1904 i honoràriament fins a la seva mort Hi exercí d’ideòleg literari i polític i hi demanà una descentralització «administrativa i moral» de l’Estat espanyol Fundà i dirigí la “Revista de Valencia” 1880-83, i fou nomenat cronista de la ciutat 1890-1911 a moltes de les seves cròniques periodístiques utilitzà el pseudònim de Valentino Evolucionà des del liberalisme moderat fins al monarquisme i el…

Especialitzat en crol en proves de velocitat, es formà al Club Encinas Boadilla, de Madrid, i posteriorment passà al CN Reus Ploms 1982, Real Canoe NC 1985, Reus Deportiu 1986, CN Catalunya 1987 i de nou Real Canoe madrileny 1990 Fou cinc vegades campió de Catalunya dos cops de 50 m lliure 1982, 1988 dos cops de 100 m lliure 1982, 1984 i un cop de 200 m lliure 1984 Fou set vegades campió d’Espanya a l’hivern, de 50 i 100 m lliure 1986 i a l’estiu tres cops de 50 m lliure 1985, 1986, 1988 i dos cops de 100 m lliure 1985, 1987 També fou recordista estatal tres cops de 50 m lliure 1986, 1987,…

Especialitzat en crol en proves de velocitat, es formà al Club Encinas Boadilla, de Madrid, d’on passà al CN Reus Ploms 1982, Real Canoe NC 1985, Reus Deportiu 1986, CN Catalunya 1987 i de nou Real Canoe madrileny 1990 Fou un cop campió de Catalunya de 100 m lliure 1988 i tres cops d’Espanya 50 m lliure 1992 100 m lliure 1986 i 100 m lliure 1987 També fou cinc vegades recordista estatal tres cops de 4 × 100 m lliure 1990, 1991, 1992 i dos cops de 4 × 200 m lliure 1985 Fou 40 vegades internacional i participà en els Campionats del Món 1986 i d’Europa 1987 Té la medalla de serveis distingits de…

De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat 1903 Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari Metralla activament antisolidari, fou processat per rebellió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica , i s’hagué d’exiliar a França El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo 1907, Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después 1911, i diversos treballs tècnics…