Resultats de la cerca

Novè marquès d’Albaida Residí, exiliat, a Anglaterra 1823-33, on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica fins el 1854, i, en general, en tots els moviments democràtics fou empresonat nombroses vegades, i desterrat Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873 Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política

Situada a la vall mitjana del Miño És un nucli comercial agrícola important, però la indústria és escassa i de tipus tradicional Té establiments vinícoles i fabricació de mobles Hom en desconeix l’origen exacte Els romans en feren una estació balneària Ocupada pels sueus segle V, fou durant un curt temps capital del regne de Galícia Al segle XI fou elevada a la categoria de senyoria eclesiàstica Durant la baixa edat mitjana fou un centre comercial important, per raó de la rellevant colònia jueva que tenia Fou testimoni de les lluites entre els Trastàmara i Pere I de Castella També participà…

Passà als Orense i als Tamarit

Dels Milà d’Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…

Adoptà l’actual denominació el 1978, com a resultat de l’absorció de la Compañía de Ferrocarriles de Medina del Campo a Zamora y de Orense a Vigo MZOV El 1989 el grup Entrecanales es convertí en la principal accionista, i el 1997 les dues empreses es fusionaren sota el nom de NECSO Entrecanales Cubiertas, SA Ha desplegat una forta activitat en el terreny de les obres públiques a l’interior de l’estat i a l’estranger

Campió peruà, s’establí a Barcelona des de la dècada de 1970 i guanyà els torneigs d’Alacant 1974, Reggio Emilia 1975, Orense 1977, Lanzarote 1977, on assolí el títol de Gran Mestre, i Terrassa 1989 Formà part del Club d’Escacs Vulcà, amb el qual assolí nombrosos Campionats de Catalunya i d’Espanya per equips Participà en set Olimpíades d’escacs, en sis de les quals representà el Perú, i en la darrera, Espanya 1992 També participà amb la selecció catalana en Campionats d’Europa de veterans 2004, 2006, 2007, 2009 El seu màxim ELO foren 2494 punts, que li suposaren la posició 577…

Vida Figura polifacètica de la música a l’Estat espanyol, destacà en diversos àmbits la interpretació, la composició, la docència, la gestió administrativa i política i l’assaig A Madrid fou deixeble del pianista José Cubiles i del compositor Conrado del Campo Com a pianista actuà tant a l’Estat espanyol com a la resta d’Europa Fou subcomissari tècnic de la Comisaría Nacional de Música durant el règim franquista, director dels Cursos de Compostela des del 1958, professor dels Cursos Manuel de Falla de Granada, creador del Concurs d’Interpretació d’Ourense i, a Conca, de les Semanas de Música…

S’inicià a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell, i també jugà amb el CT Barcino, el Gin Rives de Sevilla, el Mercantil de Vigo, la General de Granada, l’Astilleros Puerto Real, el Bagà, l’Orense i els Falcons de Sabadell En els Campionats de Catalunya assolí el títol individual 1997 i de dobles 1989, 1996, 1998 Fou tretze cops campió d’Espanya, sis en dobles 1990-95, quatre per equips 1992-95, sempre amb l’Astilleros Puerto Real i tres en dobles mixtos amb les seves germanes Montse 1994 i Mònica 1998, 1999 Fou set cops consecutius subcampió de Lliga, quatre amb…

Fou nou vegades campió d’Espanya sis en salt d’alçada 1940-44, 1946 i tres en triple salt 1940, 1944, 1945 També fou nou vegades campió de Catalunya una en 110 m tanques 1943, tres en alçada 1940, 1945, 1946, una en llançament de pes 1940 i quatre en llançament de disc 1943, 1946, 1947, 1948 Aconseguí diversos rècords de Catalunya i d’Espanya en salt d’alçada, el darrer dels quals 1944 no fou superat en 23 anys Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Després de l’atletisme tingué una llarga carrera com a preparador físic i entrenador, en diversos esports En…