Resultats de la cerca

Membre de la noble família dels alcmeònides , inicià la seva carrera política el 472 aC, quan, encara molt jove, fou designat per organitzar la representació de la tragèdia d’Èsquil Els perses Afiliat al partit popular d’ Efialtes , a la mort d’aquest 461 aC n’ocupà el lloc de capdavanter Malgrat l’oposició oligàrquica, féu aprovar per l’assemblea un seguit de reformes que completaven les iniciades per Efialtes i que accentuaven el caràcter democràtic de l’estat atenès Del 443 aC fins al 429 aC, fou elegit estrateg, càrrec des d’on la seva intelligència i la seva habilitat política,…

Hi ha hipòtesis creïbles que situen la seva arribada a Atenes al voltant del 450 aC Alguns autors antics assenyalen que fou una hetera, tot i que estudis recents qüestionen aquesta afirmació en considerar que aquestes fonts antigues contenien comentaris amb els quals es pretenia ridiculitzar el lideratge d’Atenes Fou la segona esposa o parella de Pèricles ~445-429 aC, amb qui tingué un fill, també anomenat Pèricles nascut ~440 aC, que finalment fou reconegut com a legítim Les fonts destaquen la seva capacitat en retòrica Pertanyia al cercle intellectual més avançat…

Visqué una gran part de la seva vida a Atenes, on fou mestre i amic de Pèricles És autor d’un tractat sobre la natura Reprengué la temàtica de l’escola de Milet tenint en compte la crítica dels eleàtics Admetent que el pas del no-ésser a l’ésser i viceversa és inconcebible, afirmà que “tot és en tot”, que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa doctrina de les homeomeries Aquesta idea només era concebible admetent la divisibilitat infinita Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intelligent i separat de la matèria, l’Intellecte Noûs, que…

Formà part del corrent àtic postfidiesià Autor d’una Amazona ferida còpia romana als Musei Capitolini de Roma i d’un Cap de Pèricles còpies als Musei Vaticani i al British Museum

A la mort de Pèricles dirigí la lluita contra Esparta durant la guerra del Peloponès Reprimí la rebellió de Mitilene 428-427 aC Conquerida Amfípolis per l’espartà Bràsides, Cleó, nomenat estrateg, intentà de recuperar-la, però morí al camp de batalla

Marit d’Agariste, neta de l’alcmeònida Clístenes, fou pare de Pèricles Acusà Milcíades i n’obtingué la condemna Més tard 484 també ell fou condemnat a l’ostracisme Durant la invasió persa comandà la flota atenesa Morí durant la pesta d’Atenes del 429

Precursor de Plató en l’elaboració de les teories polítiques de l’estat, intentà de sistematitzar l’edificació de les ciutats amb planimetries regulars Sembla que collaborà amb Pèricles en la construcció del Pireu i que participà en la planificació de Rodes 408-407 aC, opinió que modernament és discutida

Enemic de Pèricles i de la democràcia i cap del grup oligarquicoconservador, fou condemnat a l’ostracisme el 443 aC, fet que resolgué la difícil situació de la polis a favor de la democràcia Bé que posteriorment tornà a la ciutat, no hi exercí cap influència Hom li ha atribuït la paternitat de la Constitució d'Atenes

El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics

Fill de Càrmides La seva inscripció a la peanya del Zeus d’Olímpia informa que fou deixeble d’Hegies i d’Hagelades i que començà a treballar vers el 470 aC El punt culminant de la seva vida artística fou la construcció del Partenó, en temps de Pèricles, que li encomanà la direcció de les obres, segons diu Pausànies Sembla que, per aquest motiu, hom li pot atribuir, bé que no la totalitat de la decoració escultòrica del Partenó, sí la decoració general, el croquis de conjunt del fris de la Panatenees i les figures dels frontons, probablement Per al mateix temple féu l' Atena Pàrtenos La…