Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant…

Inicià la pràctica del futbol els anys vint amb el nom de Club de Futbol Piera, liderat per Antoni Balart, i disputava partits amb poblacions veïnes Passada la Guerra Civil, l’any 1940, fou refundat per Rossend Bosch, Federico Esteve i el mateix Antoni Balart L’any següent fou inscrit a la Federació Catalana de Futbol El 1948 prengué la denominació actual, que fou catalanitzada la temporada 1992-93 Es creà un equip juvenil que competí a gran nivell i el 1975 ja tenia dos equips de futbol base El primer equip ha militat sempre en categories territorials El 2010 tenia deu equips de…

Fundat el 1960 amb el nom de Club Natació Piera, començà a jugar a la pista descoberta del Prat, convertida en pavelló el 1982 L’equip sènior masculí milità catorze temporades a la divisió d’honor espanyola en dues etapes 1983-92, 1994-2000 Durant la primera, tingué un equip amb diversos jugadors internacionals que lluità en la part alta de la classificació i disputà unes semifinals del play-off pel títol de Lliga 1991, fou subcampió de la Lliga Catalana 1990 i jugà tres vegades la Copa de la CERS L’any 2000 formà un equip femení, que la temporada 2010-11 assolí l’ascens a la primera divisió…

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera, fora de la vila No degué passar de capella rural de la parròquia de Santa Maria de Piera El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955, data en què Duran I la seva muller Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia en el lloc que anomenen Piera Apiaria L’església es documenta a partir de l’any 1055, que Arnall, prevere, vengué a Gosfred i a la seva muller Mardona una petita peça de terra erma, situada…

El castell de Piera era conegut originàriament com a castell de Fontanet, denominació amb què es recull en el seu primer esment, l’any 955, en la carta de poblament de Freixe El canvi del nom es produeix ben aviat El 1058 el bisbe de Barcelona, Guislabert, ja diu que castrum quod dicitur Fontanetum alio nomine Apiaria est El castell es mantingué en l’àmbit dels vescomtes de Barcelona el 1030, el vescomte Udalard, disposà el castell a favor de la seva muller Riquilda, i més endavant marit i muller, juntament amb el fill Joan, el cediren a un altre fill del matrimoni, el bisbe…

Membre del Real Club de Polo de Barcelona, equip amb el que debutà en la divisió d'honor espanyola l'any 2010 Ocupa la posició de mig Entre els títols aconseguits destaquen tres lligues estatals 2013, 2014 i 2015 i tres copes d'Espanya 2013, 2014 i 2016 La temporada 2016-17 fitxà pel l'equip holandès del SV Kampong, amb el qual es proclamà campió de la Lliga Holandesa 2017 El 2013 debutà com a internacional amb la selecció espanyola i fou medalla de plata en els Campionats d'Europa 2019 i obtingué el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

S’inicià a partir del 1993 a les files del Reial Club Nàutic Tarragona El 1995 fou campió de la Copa del Rei i disputà el Mundial juvenil en la prova de vuit amb timoner També competí amb el Club Nàutic Amposta, amb el qual es proclamà campió d’Espanya absolut en quatre amb timoner i de Catalunya en vuit amb timoner 1997 Disputà els Mundials sub-23 1998, 1999

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part, en diferents etapes, de la junta directiva, de la qual fou vicepresident 1998-2002 Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya d’esquí alpí, i guanyà el Campionat d’Espanya d’esquí universitari 1967, 1968 A partir del 1969, practicà l’escalada i l’esquí de muntanya Participà en diversos rallis d’esquí i curses de muntanya El 1972 fou un dels organitzadors de la primera Copa d’Europa d’esquí, a la Molina

Fou vocal 1968-70 i president 1971-75 de la Federació Catalana de Golf Durant els anys setanta dirigí el Gran Premi de Catalunya – Hexagonal