Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera, fora de la vila. No degué passar de capella rural de la parròquia de Santa Maria de Piera.
El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955, data en què Duran I la seva muller Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia en el lloc que anomenen Piera (Apiaria).
L’església es documenta a partir de l’any 1055, que Arnall, prevere, vengué a Gosfred i a la seva muller Mardona una petita peça de terra erma, situada al terme de Piera, la qual afronta a ponent i a tramuntana amb la vinya de Sant Cristòfol. El 1057, en una venda feta pel mateix prevere d’una vinya al terme de Piera, es torna a esmentar com a afrontació la vinya de Sant Cristòfol. A partir d’aquest moment no hi ha notícies fins que el 1184 apareix de nou en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Piera.
No sembla que es pugui deduir que fos una església sufragània de la parròquia de Piera, sinó una simple capella que al principi del segle encara es trobava dreta.
Aquesta església es trobava fora de les muralles de la vila de Piera, i s’alçava al lloc conegut com el Pla del Poc.