Resultats de la cerca

El de l’URSS fou creat el 1917 i al començament tingué cinc membres, nombre que augmentà posteriorment Entre el 1952 i el 1966 prengué el nom de presídium

Primer secretari de la Lliga de les Joventuts Comunistes de Jaroslavl’ 1938-40 i de les de Carèlia 1940-44, ingressà el 1939 al Partit Comunista de la Unió Soviètica, en el qual, mentre romangué a Carèlia, ostentà diversos càrrecs Entre el 1953 i el 1957 fou conseller i, posteriorment, ambaixador a Budapest, on tingué una participació destacada en la sufocació de la insurrecció hongaresa Retornat a l’URSS 1957, i després d’ocupar diversos càrrecs, fou nomenat membre del comitè central del PCUS 1961 i del secretariat d’aquest organisme 1962-67 El 1967 esdevingué membre suplent del …

Estudià a França i a l’URSS, i, més tard, participà en la Llarga Marxa 1934-35 Instaurada la república popular, fins el 1967 ocupà diversos càrrecs importants en el Partit Comunista Xinès —com ara el de secretari del comitè central 1956-67— i en el govern Durant la Revolució Cultural fou privat de càrrecs polítics, però el 1973 es reincorporà al politburó i fou nomenat, posteriorment, vice-primer ministre 1975-76 i 1977-80 El 1977, a conseqüència de l’ofensiva que la facció més esquerrana del Partit Comunista Xinès dugué a terme en morir Mao, fou separat un temps de la cúpula…

Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit

Féu cinema 1934-38 i el 1937 s’afilià al partit comunista Casada amb Mao Zedong 1939-76, ocupà diversos càrrecs politicoculturals Figura destacada de la Revolució Cultural , el 1969 esdevingué membre del politburó Mort Mao Zedong, fou detinguda 1976 i processada Banda dels Quatre Condemnada a mort 1981, el 1983 li fou commutada la pena per la de cadena perpètua És autora d’algunes òperes i d’altres composicions musicals

Ingressà al partit bolxevic el 1915 i fou membre del comitè central 1923 i del politburó des del 1935 Ministre de comerç fins el 1955 i vicepresident del consell de ministres 1955-64, en el vintè congrés del PCUS 1956 atacà el culte a la personalitat de Stalin i defensà la política de Khruščov Fou president del presídium del soviet suprem 1964-65, del qual fou exclòs el 1966

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren desestimades…

Membre del Partit Socialista Obrer Hongarès, arribà al politburó el 1985 i fou primer ministre des del juny del 1987 Al maig del 1988 substituí János Kádar com a secretari general del Partit Socialista Hongarès Grosz acceptà les reformes polítiques empreses per Gorbačov, però no pas el multipartidisme Després del congrés d’octubre del 1989, en què el seu partit passà a anomenar-se oficialment Partit Socialista Hongarès, es retirà de la política

Afiliat al partit comunista 1921, defensà la línia estalinista contra els partidaris de Trockij Aviat ocupà càrrecs dirigents al partit membre del comitè central 1941, del Kominforn 1948, del praesidium del soviet suprem 1950 i del politburó del partit 1966 Com a ideòleg defensà un marxisme ortodox i intervingué en la lluita ideològica contra la Xina 1963, a la caiguda de Khruščov 1964 i en els conflictes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968

Fou un dels fundadors del partit comunista del Vietnam 1930 i del Viet-minh 1941 Figura important de la República Democràtica del Vietnam, participà 1968-73, com a membre especial de la delegació d’aquesta, en les converses de París El tractat de pau que se'n derivà li valgué el premi Nobel de la pau —compartit amb Henry Kissinger—, que rebutjà Durant el període 1976-1986 fou membre del politburó del partit comunista del Vietnam