Resultats de la cerca

Fou canonge a Rodés Poeta una mica fred, mantingué els temes tradicionals del trobar a l’època turbulenta de les croades En són conservades setze cançons, un planh sobre la mort d’Uc Brunenc, un poema didàctic sobre les virtuts cardinals i un tractat de falconeria, Dels ausèls caçadors , d’uns 4 000 versos Les seves poesies foren publicades el 1933

Ala i pivot del Marfil Santa Coloma des del 1999, debutà a la divisió d’honor amb Marc Carmona al principi de la dècada de 2000 Formà part del primer equip fins el 2004 Posteriorment jugà en divisions inferiors, normalment a la divisió de plata, amb el FS Olesa, el FS Vall del Tenes, l’AE Bellsport, el FS Montsant i el FS Montcada, aquest últim des del 2012 Al mateix temps, entrenà diversos equips de categories inferiors

Diplomat en direcció cinematogràfica i televisiva pel Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, des del 1981 collabora en el setmanari cultural i cinematogràfic Cartellera Túria , així com en diaris, revistes, ràdio, televisió i festivals de cinema Ha escrit els llibres Los años más cortos de nuestra vida 1995, La mirada secreta de Gianni Amelio 1994 i Paolo Branco La producción independiente Ha coproduït el llargmetratge El cielo sube Marc Recha i Joaquín Ojeda, 1991 És director de diversos curtmetratges, entre els quals destaquen De los caníbales 1995, Si llegas o es regreso 1995,…

Llicenciada en filologia catalana 1980, exercí la docència en llengua i literatura catalanes durant més de vint anys a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat, professió que abandonà per dedicar-se exclusivament a la literatura Formà grups teatrals en aquesta població i a Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat Amb Sol d’hivern 1995 inicià una trajectòria literària en el gènere infantil i juvenil Un estiu amb l’Anna 1996, Simfonia per a un segrest 1998, Laura 1999, L’intrús 2000, A carn, a carn 2002, L’últim refugi 2004, Manhattan 2005, Misteri al carrer de les Glicines 2006,…

Llicenciat en lleis 1845, s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868 fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València

Impulsat per sectors fonamentalistes de la comunitat evangèlica de Catalunya, es proposava “cristianitzar” la política Concorregué a les eleccions municipals d’aquell any a Barcelona 514 vots i Sabadell 405 vots Els caps de llista foren Núria Argentina Pradas, Joaquín Garrido i Montserrat Martí

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament…

Formada al Conservatori Superior de Música de València, el Real Conservatorio de Música de Madrid, el Mozarteum de Salzburg i l’Acadèmia de Música de Graz, ha centrat la seva activitat com a soprano, que ha exhibit en diferents actuacions arreu d’Europa Parallelament ha desenvolupat la carrera de pianista, i s’ha especialitzat en l’acompanyament El catàleg de la seva producció compositiva comprèn essencialment música de cambra i coral A judici de Josep Rovira, els títols que cal destacar-ne són la Sonata per a clarinet i piano , la Suite acadèmica , per a orquestra de cordes, i Los inmortales…

El terme, molt extens, es troba al SW de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, que forma els límits occidental i meridional del terme, i que corre profundament encaixat Més de la meitat del territori no és conreada i és coberta de pinedes i matollar L’agricultura 10000 ha és, com a la resta de la comarca, de secà i la base del treball de la població local, dedicada a la vinya 5800 ha, conreu bàsic, i a cereals el regadiu ocupa només 200 ha aprofita aigua de fonts i es dedica a patates i cebes La ramaderia ovina uns 4000 caps aprofita els nombrosos pasturatges La població augmentà al llarg del…