Resultats de la cerca

Atès l’origen solsonenc del pintor Francesc Ribalta 1565-1628, des del Principat hom estaria temptat de comptar-lo, juntament amb l’arquitecte Pere Blai, l’escultor Agustí Pujol II, el músic Pere Pau Pujol, l’argenter Felip Ros i el pintor Lluís Pasqual Gaudin, entre els grans renovadors de l’art català a l’albada del segle XVII Però encara que el prestigi de Ribalta no va passar desapercebut al Principat, les seves dades biogràfiques són eloqüents i el presenten com un mestre format a Madrid 1582-98 i arrelat a la ciutat de València fins a la seva mort En una…

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…

El seu origen ha estat discutit fins al descobriment de la seva partida de naixement Hom creu que es formà a Barcelona, on no resta cap obra documentada Molt jove s’establí a Madrid La seva formació fou influïda pels pintors italians i castellans, aleshores actius a El Escorial, com Navarrete el Mut, Zuccaro i Tibaldi, tots ells dins el corrent manierista classicista Casat a Madrid amb Inés Pelayo, treballà per als convents de la cort D’aquesta època cal esmentar La Crucifixió 1582, Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg La preponderància econòmica del País Valencià i un molt probable contracte…

Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà

Fill de Joan Ribalta Codorniu, el 1951 dugué a terme el bateig d’aire amb Josep Gorina El 1960 obtingué el títol de pilot civil i el 1962 s’inicià en el vol a vela a Monflorite Osca Pioner del vol a vela català, feu nombrosos vols des de l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena per tota la geografia catalana, alguns de més de cinc hores El 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, coneguda més endavant com Club de Vol a Vela Igualada-Òdena En aquella època començà a dur a terme vols per a turistes a l’Aeròdrom d’Empuriabrava i el 1974 creà la…

Fou un dels fundadors del Club d’Aviació Sabadell 1931, que el desembre del 1932 prengué el nom d’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant aquella època ocupà el càrrec de secretari i fou un dels impulsors de la construcció de l’Aeròdrom de Sabadell 1934 El 1935 presentà el film de temàtica aèria Com els ocells Passada la Guerra Civil Espanyola ingressà a la junta directiva de l’Aeroclub de Sabadell 1947 i fou vicepresident de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell 1953-79

Practicà la natació i el tennis durant la segona dècada de 1900 Presidí el Fèmina Natació Club, entitat fundada l’any 1912, amb l’ajuda i el suport d’Emili Solé Brufau, aleshores secretari del Club Natació Barcelona S’establiren als Banys de Sant Sebastià, dels quals era propietària la família Ribalta L’esport femení encara no estava prou madur i la iniciativa no acabà de prosperar Abans d’arribar els anys vint el club desaparegué

Fou tècnic del Club Natació Catalunya, amb el qual fou campió d’Espanya de primera categoria femenina 1989, 1991 i disputà la Copa d’Europa de clubs 1990, 1992 Simultàniament, el 1990 també dirigí la selecció estatal femenina

Fou la guanyadora de la prova de velocitat en 100 m del primer Campionat d’Espanya femení organitzat el 1913 pel Fèmina Natació Club L’any següent repetí triomf en velocitat, guanyà la prova de resistència i s’endugué la Copa Fèmina, però la competició no tingué continuïtat