Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Safortesa

Armes dels Safortesa
Llinatge català establert al regne de Mallorca arran de la conquesta, i també al de València, on Ramon Safortesa obtingué els llocs de Maurat, Beniquei i Benifato.
El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i…
Joan Despuig i Safortesa
Cristianisme
Sacerdot.
Nebot del cardenal Antoni Despuig, fou deixeble de l’hellenista Bartomeu Pou a Roma, on tornà el 1794 per promoure la beatificació de Catalina Tomàs S'establí novament a Mallorca, on fou xantre des del 1791 El 1808 formà part de la Junta Suprema, i el 1820 fou diputat provincial Féu que Quadrado revisés i publiqués la traducció castellana d’Heròdot de Bartomeu Pou
Ramon Despuig i Safortesa
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne Morí essent…
Ramon Sanglada i Safortesa
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan Regí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca a mitjan s XVII Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer 1608, presoner dels turcs un quant temps 1608-09, després trinitari 1628, de nou jesuïta i finalment carmelità 1640 Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lulliana, en llatí i castellà
Pràxedis de Rocabertí i de Safortesa
Educació
Cristianisme
Religiosa i pedagoga.
Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Peralada el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric 1651 Un cop alliberada es retirà a València 1652, on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria , fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat
Pere Ramon Safortesa i de Vilallonga
Història
Cavaller.
Pertanyia a l’orde de Calatrava Lluità a Flandes i fou procurador reial a Mallorca El 1611 fou lloctinent general interí de Mallorca i en 1625-26 fou virrei de Sardenya El 1632 fou creat comte de Santa Maria de Formiguera
Mateu d’Olesa i de Safortesa
Cristianisme
Teòleg.
Doctor en teologia i drets, canonge de la seu de Mallorca, el 1646 fou nomenat rector de la Universitat de Mallorca El 1660 escriví una llarga epístola en llatí a un lullista francès en la qual feia una ressenya de la vida i les virtuts de Ramon Llull i dels progressos de la seva doctrina fou publicada a París el 1668 per JMVernon en la seva obra sobre Llull Le docteur illuminé
Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa
Història
Tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí (Ramon Dalmau I).
Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou concedit el…
Joan Tomàs de Rocabertí i de Safortesa
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, escriptor i editor.
Vida i obra Fill del primer comte de Peralada Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, fou educat al palau de Rocabertí Amb motiu de la guerra amb França, davant la invasió de les tropes franceses, es refugià amb el seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de Castella, al castell de Llers, on foren fets presoners durant tres anys 1642-45 Armat cavaller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc després el 1647 prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona Començà els estudis eclesiàstics a Tortosa, però, saquejada aquesta…
,
comtat de Santa Maria de Formiguera
Història
Títol concedit el 1623 a Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga, baró de Santa Margalida i Hero.
El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi