Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Sallent de Xàtiva
Sallent de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, estès a banda i banda del riu de Sallent
, a la vall baixa, i accidentat a l’W, pels vessants orientals del Montot (417 m) i, a l’E, pel tossal Negre (253 m) i el Montolivet (222 m), al límit amb la Costera.
La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu Antiga alqueria…
riu de Sallent
Riu
Afluent del Xúquer per la dreta, que neix dins el terme de Bolbait (pren fins a Xella el nom de rambla de Bolbait), travessa el terme de Xella i el d’Anna i, sempre ben encaixat, penetra a la Costera (Estubeny) i després a la Ribera Alta (Sallent de Xàtiva), on inicia el seu curs baix, a la plana; després de travessar el terme de Càrcer desguassa al Xúquer aigua avall d’Antella, al límit del terme de Cotes.
El seu principal afluent és el riu d’Anna
la Canal de Navarrés

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és constituït per moles entre valls profundes de morfologia càrstica formades pel Xúquer i els seus afluents el…
Baltasar Marrades i de Vic
Història
Militar
Militar.
Fill de Gaspar Marrades i Soler, senyor de la baronia deSallentdeXàtiva, i d’Anna de Vic i besnebot de Gaspar Marrades i de Soler, lloctinent de Mallorca Castellà d’Amposta 1635 Serví a les guerres de Milà i el Piemont i, després, de Flandes 1594, des d’on passà al servei dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II en les guerres a Hongria i Transsilvània contra els turcs 1605 i al Friül contra els venecians 1617 Participà en la…
La guerra de Successió
El tractat d’Utretcht En morir Carles II sense descendència, l’1 de novembre de 1700, no solament sorgí el problema de la successió al tron espanyol, sinó que entraren en joc evidents implicacions internacionals El darrer dels Àustria, en haver-se decantat pel candidat francès, provocà la mobilització de les potències marítimes la Gran Bretanya i les Províncies Unides partidàries del candidat austríac, temoroses de la creació d’un ampli bloc francès constituït per l’eix Madrid-París, les quals havien signat l’aliança de la Haia amb l’imperi austríac 7 de setembre de 1701 Encara que l’imperi…
El primer Primer de Maig
El Primer de Maig a Catalunya La darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a París del 14 al 20 de juliol de 1889, instituí el Primer de Maig com a jornada de combat del proletariat internacional L’objectiu era concentrar en un sol dia la lluita contra el capital per la reivindicació immediata de la jornada laboral de vuit hores i, a llarg termini, per convertir en socialista la societat capitalista La data fou escollida com a homenatge a la diada de protesta de…
Els Planas, constructors de turbines i material elèctric
El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata 1833-35, resultà insostenible a casa nostra La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella nova…
la Costera

Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
La geografia Cap de comarca, Xàtiva És constituïda fonamentalment per la vall del riu Cànyoles 80% de la seva extensió des del seu naixement prop del port d’Almansa fins a la seva confluència amb el riu d’Albaida, prop de Xàtiva, i per la vall del riu de Barxeta, a l’est, afluent també del riu d’Albaida Hom hi distingeix tres zones la vall de Montesa alta vall del riu Cànyoles des de la Font de la Figuera fins a Montesa, la Costera de Ranes , d’on prové el nom de tota la comarca vall mitjana del riu Cànyoles, des de Canals a la Llosa de Ranes, inclòs Estubany, a la vall del riu de Sallent, i…
governació d’Alzira
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment, d’Alzira Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta Càrcer, Sumacàrcer, Beneixida, Cotes i Alcàntera de Xúquer, i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Énova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió…
Estubeny

Municipi
Municipi de la Costera, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrés i amb la Ribera Alta.
Travessa el terme d’oest a est el riu deSallent Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars Al sector conreat domina el secà 130 ha, dedicat en part a la vinya 55 ha El regadiu 70 ha, és dedicat als tarongers i a les hortalisses La ramaderia d’ovins hi és escassa, i la indústria tèxtil que tingué al s XIX ha desaparegut El poble 149 h 2006 178 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és situat a la dreta del riu deSallent L’església de Sant Onofre depengué de la collegiata…