Resultats de la cerca

Començà la temporada 1975-76 i assolí la màxima categoria estatal la 1980-81 i la internacionalitat el 1984 Dirigí nou partits del play-off final de la Lliga ACB i una final de la Copa del Rei 1992 Participà en diversos torneigs preolímpics, en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en Campionats del Món i d’Europa i en totes les competicions europees de clubs Arbitrà la final de l’Eurobasket 1987 Es retirà en finalitzar la temporada 1997-98 Exercí també d’assessor tècnic d’arbitratge de la federació espanyola El 1999 fou nomenat instructor d’àrbitres de la FIBA Fou guardonat amb la medalla de la…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…

Es formà a Barcelona, a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre 1962-67, i del 1968 al 1971 féu estades a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca Es dedicà per un temps al disseny de joies 1968-73, amb conceptes que aplicà més tard a l’escultura, que començà a conrear el 1972, amb una sèrie de peces de bronze, llautó i marbre, d’influència postminimalista Des de l’inici, la natura i la geometria seran els punts de partida per a treballar sobre la idea d’un espai en el qual l’objecte i el seu entorn estiguin en diàleg permanent, a través de la seva paradoxa i harmonia Les…

Llicenciat en medicina 1881, s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional Fou president del Collegi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Collegis Mèdics Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València 1906-07 i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat 1906, que presidí Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques Fou pare de Josep Sanchis i Banús

S'inicià a Jaimito , d’Editorial Valenciana, tebeo dins del qual publicà les historietes del seu primer personatge, El soldadito Pepe, i, a partir del 1954, el que seria la seva creació més popular, el gat Pumby L’èxit del personatge fou tan gran que l’any següent s’edità una revista de còmics del mateix nom que aconseguí un gran difusió i arribà fins als 1204 números Parallelament creà altres personatges com ara Capitán Mostachete, Sandokancio, Benjamín y su pandilla, Robin Robot i la versió en còmic de Mazinger Z, la majoria publicats per Editorial Valenciana En tancar aquesta editorial…

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

Format a l’Escola de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París 1952 Començà com a retratista acadèmic a Madrid, aviat se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d’una manera sintètica Entre altres guardons, obtingué la primera medalla de l’Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Bienal Hispanoamericana 1955

Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació Cultural…