Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, d’una extensió de 6,3 km 2 , és situat en la depressió penedesenca Limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i al NW amb Vilafranca del Penedès i la Granada El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l’extrem del SE, on hi ha el puig del Pi del Barba 363 m, que serveix de fita amb el terme d’Avinyonet El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s’uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes A part el poble de Sant Cugat Sesgarrigues, cap de…

L’actual església parroquial del poble homònim va sofrí grans transformacions, sobretot als segles XVII i XVIII, per la qual cosa de romànic sols queden els murs nord i sud i un tros de fris Durant les obres de restauració del 1979, s’hi van trobar dos capitells, un força malmès, i un sobrecapitell, peces d’una gran simplicitat Aquesta església s’esmenta per primer cop el 1075, quan Pere, monjo de SantCugat del Vallès i fill de Ramon de Cervelló, dona a l’esmentat monestir el lloc anomenat SantCugatSesgarrigues que té dels…

Possiblement es trobava on ara hi ha la masia coneguda com Mas Comtal, al peu de la Carrerada Antigament aquest sector pertanyia al terme d’Olèrdola És documentada per primera vegada l’any 1018 com a possessió d’Hug de Cervelló La torre era propietat a mitjan segle XI dels Santmartí En el testament de Mir Geribert, dictat el 1054 i promulgat el 1060, aquest donà a la seva filla Adelaida l’alou de Ventallols amb la seva torre Aquesta fortificació fou destruïda durant la falconada duta a terme pels almoràvits entre els anys 1107 i 1108 i ja no es tornà a reedificar

Fundat el 1989, començà a competir en una lliga comercial de la comarca i en alguns torneigs de Barcelona S’inscrigué a la Federació Catalana de Futbol Sala el 1991 i des de la temporada 2007-08 milita a primera divisió territorial catalana Juga a la pista municipal i vesteix samarreta i mitges blanques i pantalons negres Des de la seva fundació organitza el torneig de les XV hores i el torneig de la Verema

Situació i presentació El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella Garraf i a migdia amb Canyelles Garraf i Castellet i la Gornal Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos El cap de municipi és el poble de Sant Miquel d’Olèrdola A més, comprèn els pobles de…

El lloc correspon a l' Antistiana romana, parada important de la Via Augusta, de la qual prové el nom Ventae locus Antistianae La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la Via Augusta que, pel que sembla, es dirigia per Sant Sebastià del Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona Destruït el castell pels almoràvits 1107, les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l’…

Feu els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb JB Guzmán Estudià harmonia i composició amb A Esquerrà i orgue amb A Bargalló Nomenat organista de la catedral de Girona el 1908, després ho fou del convent dels Pares Dominics de Barcelona, i el 1947, de la catedral de la mateixa ciutat Fou un organista reconegut, que oferí concerts i inaugurà orgues de diverses viles catalanes Entre les obres que escriví, la major part de caràcter religiós, cal destacar una Missa , per a tres veus masculines i orgue, els Cants religiosos per al poble , Dos cants a Maria , La fugida a Egipte ,…

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de Quaderns de cançons…