Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Santa Magdalena de Polpís

Vista de Santa Magdalena de Polpís
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall de la rambla d’Alcalà (dita també barranc de Polpís), dominada a llevant per la serra d’Irta (on s’aixecava l’antic castell de Polpís) i a ponent per les talaies d’Alcalà, de les quals baixa el barranc de les Talaies o del Mas, que aflueix a la rambla d’Alcalà, aigua avall del poble.
La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat…
Polpís
Castell
Antic castell de Polpís del municipi de Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat), situat al vessant nord-occidental de la serra d’Irta, a 336 m alt., dominant la vall de la rambla d’Alcalà (o barranc de Polpís).
Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l’havien conquerit recuperat per les forces islàmiques, fou expugnat a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers el 1280 retornà a mans dels templers El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa
Francisco Colomar Prades

Francisco Colomar Prades
Museu Colet
Atletisme
Atleta i dirigent.
S’inicià al Club Gimnàstic de Tarragona El 1941 fou subcampió de Catalunya en llargada i triple salt A partir del 1942 passà al Club Natació Reus Ploms, amb el qual competí fins el 1955, bàsicament en els llançaments També jugà a bàsquet amb el SEU, l’Escola de Treball i el Nàstic El 1956 tornà al Nàstic i en reorganitzà la secció d’atletisme Participà en les proves de veterans, i assolí diversos títols catalans i estatals El 1967 fou nomenat president de la Federació d’Atletisme de Tarragona, càrrec que implicava…
serra d’en Canes
Serra
Alineació muntanyosa (715 m alt.) del Baix Maestrat, que forma part de les Talaies d’Alcalà, termenal dels municipis de la Salzedella, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.
El cicle juràssic al marge oriental d’Ibèria
Unitats estratigràfiques del Juràssic a la vora oriental d’Ibèria S’han indicat les formacions litostratigràfiques amb les seves relacions geomètriques i canvis laterals de fàcies, així com la divisió d’aquestes unitats en seqüències deposicionals Les unitats litostratigràfiques són les següents 1 formació d’Imón, 2 formació de Cortes de Tajuña, 3 formació de Cuevas Labradas, 4 formació de Cerro del Pez, 5 formació de Barahona, 6 formació de Turmiel, 7 membre de Casinos, 8 formació de Xelva, 9 part mitjana de la formació de Xelva, 10 formació de làtova, 11 formació de Sot de Xera, 12 formació…
el Baix Maestrat

Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló, una de les dues en què es divideix el Maestrat.
La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…
Les fosses del Baix Ebre i del Baix Maestrat
Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…