Resultats de la cerca

Dirigí les obres del convent de la Mercè de Barcelona —actualment convertit en Capitania General— del 1606 al 1608, obres que continuà el seu germà o fill Jacint Santacana entre el 1613 i el 1621

Fou jugadora del Club de Tenis Mirasierra, del qual fou també professora de l’escola de tennis Fou campiona de Catalunya individual 1967 i de dobles mixtos 1966, amb E Molina 1967, amb J Marfá, i campiona d’Espanya de dobles 1969, amb M Schultze Representà Espanya a la Copa Federació de Tennis de 1971 a Johannesburg República de Sud-àfrica

Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a…

Entrà a la directiva de l’Igualada Hoquei Club la temporada 1976-77, i en fou el president 1987-92 En el segon any de la seva presidència l’Igualada guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 i en l’últim 1992 conquerí la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga Catalana i inicià una etapa daurada que el portaria a ser el millor club d’Europa Els millors anys els visqué com a gerent 1993-2001, etapa en la qual l’Igualada guanyà sis Copes d’Europa, cinc Supercopes d’Europa, tres Lligues, tres Lligues Catalanes, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya

Membre del Club Natació Barcelona S’inicià en tasques directives assumint la vocalia de propaganda de la federació catalana 1931-33, i seguidament passà a la federació espanyola amb el càrrec de secretari 1934-36 Després de la Guerra Civil tornà a la federació espanyola com a secretari general 1939-42 També ocupà càrrecs tècnics 1942-45, que compaginà amb la presidència de la federació catalana 1943-48 Anys més tard encara fou vicepresident del CN Barcelona i el 1965 instituí un guardó, d’abast estatal, que premiava el “millor nedador-estudiant de l’any” El 1973 rebé la placa d’honor de la…

Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en història  cultural, social, de l'esport i del franquisme És professor d'història contemporània a la Universitat de Barcelona i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya Dirigí el Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, i fou membre de l'Ateneu Barcelonès Ha publicat diversos de llibres i articles, i dirigí l' Enciclopèdia de l'Esport Català  

Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona  1965, on desenvolupà una trajectòria acadèmica i docent Compaginà aquesta tasca amb  projectes vinculats amb la ciutat de Barcelona  i amb l’economia catalana En aquest vessant, cal esmentar el càrrec de coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que ocupà des del 1988  Fou també director de la Fundació Bosch i Gimpera 1986-2001 i director fundador del Parc Científic de Barcelona  1999, vinculat a aquesta Fou, a més, director del Servei d’Estudis Econòmics del Centre d’Estudis i Assessorament Metallúrgic CEAM 1974…

Net de Francesc Santacana i Campmany Format a Barcelona Destacà per les seves activitats en les reformes socials l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca Continuà l’obra del seu avi engrandí el museu l’Enrajolada aportant ceràmiques i altres obres d’art Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols Gran amant de l’esport, l’any 1930 feu construir…

Deixeble d’Enric Borràs Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina Interpretà dos dels seus èxits més destacats — L’idiota i El místic 1926— al cinema, dirigit per Joan Andreu El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus Residí a Madrid