Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Josep Mir Servat
Tennis
Periodisme
Tennista, dirigent i periodista esportiu.
Fou membre del Reial Club de Tennis del Turó i de diverses juntes directives Participà com a jugador en el Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona el 1923 Fou jutge de proves internacionals de tennis Tingué diversos càrrecs federatius tresorer de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya ALTC 1921, membre del comitè executiu del Campionat del Món 1922-23, representant del seu club a l’ALT de Catalunya 1928-35, tresorer de l’ALT d’Espanya i vocal de codificació a la Reial Federació Espanyola de Tennis El 1953 guanyà la primera medalla al mèrit tennístic de l’ALTC, que…
Josep Servat Montagut
Esport general
Dirigent esportiu.
Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió
Francesc Servat i Marquet
Química
Químic xilè d’origen català.
Des del 1870 residí a Xile, on estudià Amplià estudis a París 1886-92 Professor de química orgànica de la Universidad de Santiago, de química inorgànica a l’Escuela de Farmacia 1894 i de química i mineralogia a l’Instituto Pedagógico 1907-32, fou degà de la facultat de ciències de la Universidad de Chile i director 1934 de l’Escuela de Química y Farmacia Publicà Química orgánica introducción histórica 1904 i La obra de Berthelot 1929
Apel·les
Pintura
Pintor grec, el més famós de tots els pintors de l’època clàssica, del qual hom sap molt poc perquè tots els seus originals s’han perdut.
N'han servat el record les descripcions d’autors antics i algunes còpies pompeianes Excellí en els efectes de color Retratà Alexandre el Gran, i la seva composició La calúmnia , descrita per Llucià, fou interpretada per Botticelli
pítia
Religions de Grècia i Roma
A la Grècia antiga, sacerdotessa que anunciava les respostes de l’oracle d’Apol·lo Piti a Delfos.
Per acomplir la seva funció, era imprescindible que hagués servat la virginitat Un cop rebuda la pregunta, penetrava a l’interior del temple i, asseguda damunt un trípode auri i en situació d’èxtasi, pronunciava paraules més o menys inconnexes que els sacerdots interpretaven i que lliuraven posteriorment per escriten versos hexàmetres o en altres metres al sollicitant
Cándido José Ruano
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
Probablement es formà a Toledo El 1782, a vint-i-dos anys, assolí la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila Més tard, al gener del 1793, fou el substitut de Francesc Juncà al capdavant del magisteri musical de la seu de Toledo, del qual prengué possessió el 5 de març del mateix any Li succeí en el càrrec Francesc Gutiérrez La seva producció musical, que es conserva a Àvila i al monestir de Montserrat, inclou obres religioses en llatí -catorze salms, sis himnes, set lamentacions, catorze responsoris i d’altres- i en romanç, sobretot villancicos En total se n’han servat…
Diego de Casseda
Música
Mestre de capella i compositor espanyol.
Les primeres notícies sobre la seva activitat daten de l’11 de novembre de 1673, dia del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica del Pilar de Saragossa, on sembla que romangué -tot i una breu expulsió el 1688- fins el 1694, any en què fou succeït per Jerónimo Latorre El 8 de juliol de 1683 signà l’aprovació de l’obra Fragmentos músicos de P Nassarre La seva producció es confon sovint amb la del seu fill José de Casseda y Villamayor D’ambdós compositors s’han servat obres en nombrosos arxius de l’Estat espanyol, especialment de Saragossa i València
verge
Cristianisme
Dona que l’Església distingeix entre els sants pel fet d’haver servat completa castedat.
Sunifred I d’Urgell-Cerdanya
Història
Comte d’Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848).
Segons investigacions d’Abadal, era fill del comte Belló de Carcassona Belló I de Carcassona i germà d' Oliba I de Carcassona , successor d’aquest a Carcassona, la qual cosa explicaria les futures bones relacions entre el Casal de Barcelona , eixit de Sunifred, i el Casal de Carcassona, i la tradicional afecció dels comtes catalans a l’abadia carcassonesa de la Grassa Com altres membres de la família carcassonesa, es distingí pel seu legitimisme i per la fidelitat a la dinastia carolíngia En premi a aquesta fidelitat pròpia i sobretot del seu germà Oliba I, el rei Lluís I el Piadós li…