Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Surroca

Església de Sant Martí de Surroca
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.236 m alt.) del municipi d’Ogassa (Ripollès) .
Anomenat també Surroca de Dalt , en oposició al nucli de Surroca de Baix o Surroca d’Ogassa , situat uns 3 km al S, és centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca F fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors
Salvador Martínez Surroca
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Surroca.
Actuà com a defensa lateral esquerre al Futbol Club Barcelona 1920-26 Jugà 166 partits, i guanyà cinc Campionats de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925, 1926 i tres d’Espanya 1922, 1925, 1926 Amb la selecció catalana conquerí la Copa Príncep d’Astúries 1924 La temporada 1957-58 presidí la Gramenet
Surroca de Baix
Poble
Poble del municipi d’Ogassa (Ripollès).
Situat uns 3 km al S de Sant Martí de Surroca, es formà a partir del 1855 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torralles, dins el terme de Sant Joan
Palau-surroca

Exterior del castell de Palau-surroca (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble ( palauencs
) del municipi de Terrades (Alt Empordà), de poblament disseminat, al SE del terme, a la vora del rec de Palau
, afluent de capçalera del Rissec.
El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat
Josep Miró Surroca

Josep Miró Surroca
FEDERACIÓ CATALANA DE GIMNÀSTICA
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Membre del Club Gimnàstic Vilanova, fou campió 1988 i tercer 1985, 1989, 1991 d’Espanya Participà en els Jocs Mediterranis 1987 i en tres Mundials
Esteve Martínez Surroca
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Amb la selecció catalana, obtingué la medalla d’argent 2007, 2009 i la de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya d’aigua dolça Per clubs, guanyà una medalla d’or 2008 i una d’argent 2010 amb el Foment de la Pesca Esportiva d’Olot en els Campionats d’Espanya de clubs d’aigua dolça
Xavier Fàbregas i Surroca
Xavier Fàbregas i Surroca
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Crític de teatre, historiador i assagista.
Es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes Entre els seus nombrosos llibres d’estudis de tema teatral cal destacar Història del teatre universal 1966, Teatre català d’agitació política 1969, Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite 1971, Aproximació a la història del teatre català modern 1972, Introducció…
Xavier Fàbregas i Surroca
Literatura catalana
Historiador del teatre, crític teatral i assagista.
Vida i obra Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor teatral amb Partits pel mig 1957, Aquesta terra 1965 i altres obres, fruit de les seves recerques, com Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, confegides a partir de textos vuitcentistes i estrenades amb èxit Ha tingut cura de l’edició d’obres d’Apelles Mestres, Frederic Soler, Albert Llanas i Víctor Balaguer, entre d’altres Fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina