Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Túsculum
Ciutat
Ciutat antiga del Laci, situada als Colli Albani, uns 4 km a l’E de l’actual Frascati.
Caiguda en poder de Roma vers el s VI aC, participà en la lliga llatina i fou derrotada ~500 aC Ocupada novament pels romans el 380 i el 340 aC, adquirí la ciutadania i fou inclosa dins la tribu Papíria Alguns dels seus habitants es convertiren en membres de l’alta noblesa romana els Tulbi, els Porci, els Mamili, etc d’altres, en temps de Sulla, fundaren una colònia Pel seu clima, excellí com a lloc d’estiueig, freqüentat per patricis romans, entre els quals hi havia Ciceró, que l’embelliren amb villes sumptuoses Conserva actualment restes d’un teatre i d’un amfiteatre
Marc Porci Cató
Filosofia
Literatura
Política
Polític, escriptor i orador romà, dit el Vell o el Censor.
De família de petits propietaris rurals, intervingué en la segona guerra púnica 217 aC A partir del 204 aC seguí a Roma la carrera política fou qüestor, edil, pretor a Sardenya i cònsol el 195 aC durant aquest darrer mandat es traslladà a Hispània per tal de sufocar la revolta general indígena, i arribà fins a Numància i Càstulo Fou elegit censor el 184 aC En oposició a la política dels Escipió, liberal i filohellènica, la seva activitat es dirigí a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega féu aprovar lleis contra el luxe, limità la llibertat de gestió de la…
Xavier Dupré i Raventós

Xavier Dupré i Raventós
© Tusculum
Arqueologia
Arqueòleg.
Llicenciat el 1981 i doctorat el 1992 per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Tarradell, publicà prop de 140 articles en revistes especialitzades, i collaborà en una seixantena de treballs collectius Dirigí nombroses excavacions, entre les quals les de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona i l’Arc de Berà en els projectes de conservació dels quals tingué una participació rellevant, i al jaciment de Túsculum Laci, a l’anomenada Villa di Tiberio Fou soci corresponent del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín 1993, membre del consell directiu de l’…
Túl·lia
Història
Filla de Ciceró i de Terència.
Casada, successivament, amb Calpurni Pisó 63, Furi Crassipes 56 i PCDolabella 50, morí després d’infantar un fill, que tampoc no sobrevisqué Ciceró la recorda en diverses ocasions
Joan XXI
Cristianisme
Nom que prengué Pere Julià en esdevenir papa (1276-77).
Filòsof i teòleg, conegut amb el nom de Petrus Hispanus , estudià a París, on obtingué tots els graus universitaris Perfeccionà els estudis mèdics a l’Escola de Salern i professà en medicina a l’Estudi de Siena Fou metge del papa Gregori X, bisbe de Bragança i cardenal de Túsculum Intervingué en el segon concili de Lió 1274 i procurà la unió amb l’església grega Nomenat papa, reorganitzà les finances pontifícies, féu reformar la Universitat de París i afavorí Carles I de Nàpols en la seva rivalitat amb Rodolf d’Habsburg Aprovà l’erecció del collegi missioner de Miramar Mallorca…
tusculà | tusculana
Xavier Aquilué i Abadías
Arqueologia
Museòleg i arqueòleg.
Doctorat en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1991, és especialista en arqueologia clàssica i ha participat en campanyes d’excavació de jaciments romans rellevants dins i fora de Catalunya Empòrion, Empúries Baetulo, Badalona Tàrraco, Tarragona, i Túsculum, Laci, Itàlia És autor de nombrosos estudis i ha coordinat l’edició d’obres, entre les quals Tarraco guia arqueològica 1991, Jardins d’Empúries 2005 i 100 anys d’excavacions arqueològiques a Empúries 1908-2008 2008 Ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries 1997-2010, càrrec que, entre el…
Colonna
Llinatge feudal romà que tradicionalment fa remuntar el seu origen fins a la família dels antics comtes de Túsculum (segle X), a la qual pertangueren els papes Joan XII, Benet VIII, Joan XIX i Benet IX.
Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la Colonna castell proper a Roma…
Les tusculanes
Títol d’una obra filosòfica de Ciceró que aplega un seguit de converses que hom suposa que foren sostingudes a la vil·la que el filòsof posseïa a Túsculum (d’ací el seu nom llatí: ‘Converses de Túsculum’).
Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines socraticoplatòniques amb…
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…