Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Teòfil
Història
Emperador d’Orient (829-842).
Fill i successor de Miquel II amb qui coregnà des del 821 i de Tecla, continuà la seva política iconoclàstica Lluità contra els àrabs de la Cilícia i Mesopotàmia i obtingué una treva 841 Administrador prudent, intentà de formar una lliga contra els abbàssides En morir, i sota la regència de la seva muller Teodora, fou succeït per llur fill Miquel III
Teòfil
Cristianisme
Monjo i tractadista d’art.
Escriví el manual d’art més important de l’edat mitjana, Diversarum artium schedula segle XII, on explica la manera de tractar els efectes cromàtics, la manera de fondre'ls i la manera de pintar i compondre els esmalts i mosaics en general Hom l’havia identificat, sense fonament, amb el monjo i orfebre Roger de Helmershausen
Teòfil d’Antioquia
Literatura
Cristianisme
Bisbe d’Antioquia i apologista.
Convers, el seu pensament és a l’inici de la teologia trinitària i cristològica Influí en Pau de Samòsata, en Eustati d’Antioquia i, sobretot, en Ireneu de Lió En resten els tres llibres Ad Autolycum , de caràcter apologètic La seva festa se celebra el 13 d’octubre
Teòfil d’Alexandria
Història
Patriarca d’Alexandria (385-~412).
Propugnador sense escrúpols del predomini de la seu alexandrina a l’Orient, fou un adversari violent dels pagans —destruí la famosa biblioteca Serapeion— i dels origenistes acusà Joan Crisòstom d’ésser-ho i obtingué que fos deposat 403
teofil·lina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en les fulles del te.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic o l’etilendiamina, és emprada com a diürètic
dinastia amoriana
Història
Dinastia bizantina, dita també frígia, que regnà del 820 al 867.
En foren emperadors Miquel II, Teòfil i Miquel III, que donà pas a la dinastia macedònia
apologeta
Cristianisme
Nom donat a cadascun dels escriptors cristians que al s II feren la defensa de llur fe davant els emperadors, els pagans o els jueus.
Llur mètode consistia a mostrar que el cristianisme no era perillós a l’estat, sinó que era moralment i culturalment superior al paganisme Enfront dels jueus volgueren mostrar com les profecies de l’Antic Testament s’acomplien en Crist Els principals foren Aristides, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil, Minuci Fèlix i Tertullià
Solhac
Ciutat
Ciutat del Perigord, Occitània, al departament de la Dordonya, França, situada a la vora del riu Dordonya, uns 28 km al S de Briva.
Conserva una notable església romànica del s XII amb una nau allargada, que coronen tres cúpules, i absis, a l’interior dels quals s’obren tres capelles El portal és una de les realitzacions més reeixides de l’escultura romànica occitana, amb escenes del monjo Teòfil, el profeta Isaïes i un pilar decorat amb monstres i figures humanes entrellaçades
Digest
Dret romà
Compilació de la jurisprudència romana clàssica, elaborada per ordre de l’emperador Justinià.
Fou encarregat a una comissió presidida per Tribonià i composta per quatre professors més Teòfil i Cratí, de Constantinoble, i Doroteu i Anatoli, de Beirut hi figuraven també onze advocats de Constantinoble i el Comes sacrarum largitionum Fou promulgat amb el nom de Digesta o Pandectae el 533 Passà a formar part del Corpus Iuris Civilis
Ciril d’Alexandria
Cristianisme
Patriarca d’Alexandria i teòleg.
Nebot i successor del patriarca Teòfil d’Alexandria, intervingué decisivament en la controvèrsia nestoriana, i l’aprofità per a afermar la preponderància de la seu d’Egipte Presidí el concili d’Efes 431, en el qual aconseguí que Nestori fos condemnat i exiliat El concili aprovà la doctrina cirilliana sobre la unitat de la persona de Crist, bé que la seva ambigüitat terminològica havia de desembocar posteriorment en el monofisisme Fou un dels grans sistematitzadors de la teologia i compongué molts tractats exegètics d’orientació antiarriana i cristològics L’encarnació del Logos,…