Resultats de la cerca

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins al 1949, que retornà a Alemanya, on ensenyà a la Universitat de Frankfurt fins que morí La seva orientació…

Fou deixeble de JMüller i professor a Berlín, Lovaina i Lieja Seguint les petjades de MSchleiden, i després de nombroses investigacions microscòpiques, formulà la teoria cellular, que ha tingut un ampli abast dins la biologia i la medicina comtemporànies Exposà les seves idees la cèllula, element primordial en la constitució d’animals i vegetals en una sèrie de Mikroskopische Untersuchungen , “Investigacions microscòpiques” de les quals cal recordar especialment la que fa referència a “la coincidència d’animals i plantes en l’estructura i en el creixement” 1839 Investigà també sobre els…

Corresponsal de guerra durant la guerra Francoprussiana, fou fet presoner La seva primera obra literària consta de poemes i de narracions històriques, escrites en un estil impressionista i viu Gedichte, 'Poemes’, 1851 Els darrers anys de la seva vida escriví la seva obra més important, una sèrie de novelles costumistes, on criticà, amb humor i pessimisme, l’ambient de la seva època, localitzat sobretot a Berlín Wanderungen durch die Mark Brandenburg ‘Passejades per la Marca de Brandenburg’, 1862-82, Vor dem Sturm ‘Abans de la tempesta’, 1878, Das Schach von Wuthenow ‘L’escac de Wuthenow’,…

Políticament radical, en les seves primeres novelles denuncià el nou militarisme alemany, com a Der Kaiser ging, die Generale blieben ‘L’emperador se n'ha anat, els generals s’han quedat’, 1932, la qual cosa l’obligà a exiliar-se des del 1933 al 1945, any que s’installà a la RF d’Alemanya Aquí obtingué una gran popularitat amb la seva trilogia sobre la guerra sovieticoalemanya Stalingrad 1946, Moskau 1952 i Berlin 1954

Per la biosíntesi del colesterol obtingué el premi Nobel de medicina l’any 1964, juntament amb Konrad Bloch

Organitzà i dirigí les expedicions arqueològiques més importants a Turquia Priene, 1895-99 Milet, Dídima i Samos, 1899-1911 Pèrgam, 1927, etc i en tingué cura de la publicació Estudià també els monuments de Petra i de la península del Sinaí i els palaus de Bizanci Fou director de la secció d’antiguitats dels Staatliche Museen de Berlín 1911-31 i president del Deutsches Archäologisches Institut 1932-36, i fundà el Pergamonmuseum de Berlín 1930

Professor de dret romà a Zúric i a Breslau i, des del 1858, d’història antiga a Berlín En la seva obra principal, Römische Geschichte ‘Història romana’, 1854-85, reconstruí la història romana a partir de dades tretes de l’epigrafia i la lingüística el 1863 publicà un Corpus inscriptionum latinarum i la centrà sobre l’època de l’Imperi Des del 1874 dirigí l’obra Monumenta Germaniae Historica El 1902 rebé el premi Nobel de literatura

Lluità contra els francesos a Suïssa, i, mogut per l’antipatia a Napoleó, més tard passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn juliol del 1808, on tingué una part decisiva en la victòria Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars o de Cardedeu, desembre del 1808, juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista Novament enfrontat a Saint-Cyr, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després El seu…

Bé que és autor d’un diccionari de les arrels gregues molt insegur encara, el seu camp de treball principal fou el de les llengües índies Publicà un manual i un diccionari de sànscrit, una gramàtica vèdica i, en el domini filològic, una edició del Panchatantra 1859 Els resultats de la seva obra de precursor són en gran mesura obsolets, i actualment el seu llibre més útil és Geschichte der Sprachwissenschaft und orientalischen Philologie in Deutschland ‘Història de la lingüística i de la filologia oriental a Alemanya’, 1869