Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Transsilvània
Geografia històrica
Regió del centre de Romania, formada per un altiplà encerclat pels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània, els Carpats Orientals i els Occidentals o Apunseni.
Morfològicament, constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1000 m És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE Al límit de la regió,…
Alps de Transsilvània
Serralada
Serralada accidentada al S de Romania.
És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània
Segimon I de Transsilvània
Història
Príncep de Transsilvània (1581-96 i 1601-02).
Fill i successor, per elecció, del príncep Cristòfor I, del llinatge Báthory, portà una política contemporitzadora entre Turquia i Àustria El 1596, després d’haver estat reconegut 1594 príncep hereditari de Transsilvània per l’emperador, li cedí el principat, però, penedit, tornà a pujar al tron ajudat pels turcs, bé que cedí la corona definitivament a l’emperador el 1602
Itsvan Bocskay
Història
Magnat hongarès i príncep de Transsilvània (1605-06).
Calvinista, dirigí la resistència de Transsilvània contra la política catòlica dels Habsburg El 1605 fou elegit príncep de Transsilvània i rei d’Hongria Amb l’ajut del soldà turc, forçà els Habsburg a reconèixer els privilegis constitucionals i religiosos dels hongaresos
Iakob Muresianu
Música
Compositor romanès.
Estudià música a Viena 1871-78 i enginyeria Després d’abandonar l’Institut Politècnic, ingressà al Conservatori de Nasaud Transsilvània com a professor 1878-80 Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb K Reinecke i F Rebling 1880-83 El 1883 obtingué el Premi Mendelssohn de composició A la ciutat de Blaj, el 1884, exercí la docència a l’Institut grecoortodox, i fou director de la Societat Coral de la ciutat Es traslladà a Seica Mare el 1885 i feu classes a les escoles locals fins el 1917 Fundà la revista "Musa Romîna" 1888-1907 Amb la seva extensa producció, que…
Miquel II de Valàquia
Història
Voivoda de Valàquia (1593-1601), de Transsilvània (1599-1601) i de Moldàvia (1600).
Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta
Esteve I de Polònia
Història
Rei de Polònia (1575-86) i príncep de Transsilvània (1571-75).
Fill d’István Báthory, governador de Transsilvània, fou elegit rei de Polònia per la noblesa, contrària als Habsburg, i es casà amb Anna, germana del rei Segimon II Derrotà Joan IV de Rússia a Vitebsk, Płock i Psków i obtingué la Livònia 1582 Intentà de disminuir el poder de l’alta noblesa, especialment de la família Zborowski Féu costat als jesuïtes i afavorí la Contrareforma
János Bolyai
Matemàtiques
Matemàtic hongarès, fill de Farkas, fundador, independentment de Gauss i Lobačevskij, de la geometria no euclidiana.
Publicà el seu principal treball com a apèndix al Tentamen , obra del seu pare, amb el títol d' Appendix scientiam spatii absolute veram exhibens 1831-33
Farkas Bolyai
Literatura
Matemàtiques
Matemàtic i escriptor hongarès.
Amic de Karl Friedrich Gauss, es dedicà a l’estudi dels principis de la geometria en el seu Tentamen iuventutem studiosam in elementa matheseos purae introducendi 1831-33, publicat en dos volums És autor d' Öt szmorújáték ‘Cinc tragèdies’, 1817 i Párisi per ‘Procés a París’, 1818
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina