Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Anselm Turmeda
Pàgina d’un manuscrit de l’obra Tuhfat al-"aribfi radd “alà ahl al-salib, d’Anselm Turmeda
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…
,
Llibres Turmeda
Editorial
Editorial fundada a Palma (Mallorca) el 1972 per Josep Albertí, Miquel Barceló, Guillem Frontera, Aina Muntaner i Antoni Serra.
Ha publicat les colleccions “Turmeda” narrativa, assaig, poesia, etc, “Gavilans” narrativa, “Tomir” poesia i “Quaderns Domini Fosc” en ciclostil, de contingut underground
Anselm Turmeda escriu la Disputa de l’ase
Anselm Turmeda escriu la Disputa de l’ase
Anselm Turmeda escriu la Tuhfat al-àrib fi radd `alá ahl al-salib
Anselm Turmeda escriu la Tuhfat al-àrib fi radd `alá ahl al-salib
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Filosofia
Religió
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el…
,
Cobles de la divisió del Regne de Mallorques
Literatura catalana
Obra d’Anselm Turmeda escrita a Tunis el 1398, a sol·licitud «d’alguns honrats mercaders de Mallorques».
Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior…
taller d’adaptació escolar i d’aprenentatges instrumentals bàsics
Educació
Unitat escolar creada per l’administració educativa catalana el 1997 amb la finalitat d’acollir transitòriament alumnes d’educació secundària obligatòria que arriben a Catalunya, procedents d’altres cultures i idiomes, desconeixent-ne les formes de vida escolar, la cultura i la llengua.
La seva finalitat és aproximar aquest alumnat al país receptor i introduir-lo al coneixement bàsic de la llengua pròpia de l’ensenyament Els TAE constitueixen una de les activitats que inclou el Servei d’Ensenyament del Català en el projecte Anselm Turmeda El seu nombre l’any 2000 era de 30
Llibre de tres
Literatura catalana
Recull d’aforismes humorístics que parodia la tècnica de les tríades, pròpia de certs enunciats sapiencials, procedent de determinats versicles paramiològics dels proverbis de Salomó.
Cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius relacionats amb l’home La majoria tenen caràcter satíric Redactat, segons Riquer, entre el 1380 i el 1396 i imprès abans del 1498, ha estat atribuït a Anselm Turmeda per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments Bibliografia Riquer, M de 1997 Llull, R Llibre de tres Barcelona, Quaderns Crema
,
heptasíl·lab
Literatura
Vers de set síl·labes.
Molt usat pels poetes catalans des de l’edat mitjana —Alfons el Cast, Turmeda—, el seu conreu ha continuat en èpoques posteriors sense interrupció Hom l’ha emprat sobretot en la composició de danses i de goigs i, en general, de poesia de caire popular Durant la Decadència s’estengué el seu ús amb la introducció en la poesia catalana del romanç castellà V Garcia, Fontanella
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina