Resultats de la cerca

Velocista, fou campió d’Espanya de 200 m en pista coberta 1989, i de Catalunya de 60 m en pista coberta 1984 i de 200 m a l’aire lliure 1986, 1990 Tingué dos cops el rècord català de 200 m en pista coberta, el darrer aconseguit el 1989 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en uns Jocs Olímpics de Seül 1988, com a reserva dels relleus de 4 × 100 m També participà en els 200 m en els Campionats d’Europa de pista coberta 1986

Vinculat al Club Nàutic de Vilassar ial Reial Club Nàutic de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya de la classe finn i participà en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 El 2007 fou escollit president de la Reial Associació Nacional de Creuers

Formà part dels equips del Club Esportiu Universitari i del Club Natació Barcelona Treballa a La Vanguardia , on fou cap de la secció d’esports 1989-2003 Està especialitzat en la informació del rugbi català i estatal, i ha escrit el llibre El tercer tiempo Todo lo que hay que aprender del rugby mientras se beben unas cervezas 2010

Fill d’una família de Malgrat de Mar, de molt jove s’allistà voluntari per lluitar contra els carlins L’any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys, tot i que els reprengué de nou en 1890-91 i els torna a abandonar Es traslladà a Madrid 1875 i exercí el periodisme Publicà 1880 un treball intuïtiu sobre el mecanisme de la circulació i sostingué una lluita periodística amb Letamendi, les teories vitalistes del qual atacà Per insistència de Jaume Pi i Sunyer retornà a Barcelona 1884 i disposà d’un laboratori a la facultat L’any 1887 ingressà al…

Soci del CADCI , ingressà a Nosaltres Sols , i formà part dels escamots d’aquest grup armat en el  Sis d’Octubre , durant el qual fou detingut, bé que pogué fugir Posteriorment, el 19 de juliol, participà en l’assalt a la caserna de les Drassanes de Barcelona contra els militars revoltats Durant la Guerra Civil Espanyola participà en la frustrada expedició de Bayo a Mallorca Destinat posteriorment al front d’Osca, a la 33 divisió antiga columna Durruti, com a caporal telegrafista, uns mesos després ingressà a l’Escola de Guerra, d’on sortí com a tinent del cos d’enginyers Destinat al front de…

Es doctorà en filosofia 1985 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà 2002-2005 El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1992-1995, 1998-2007 Ha publicat diverses monografies i traduccions en els…

Imparteix la docència a la Universitat de Girona Els seus estudis se centren en la cultura de la cort durant els regnats dels Trastàmara, amb especial atenció ales relacions que s’estableixen entre Itàlia i els diferents regnes hispànics Entre les seves publicacions destaca l’edició de l’ Obra completa de Romeu Llull 1996, la versió modernitzada del Curial e Güelfa 2002, i diversos treballs sobre Bernat Metge, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Francesc Alegre, Ausiàs Marc i la poesia i la novella de cavalleries i la cort

Llicenciat en enginyeria industrial elèctrica 1972 i postgraduat en direcció industrial per l’EADA Ha estat director tècnic de Gispert, una empresa adquirida per Phillips 1982 Realitzà diversos projectes per als Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla Ha estat gerent comercial de Codorniu 1993-2004 i director general del Grup Codorniu 2004-05

Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou instrument, construït…