Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Valldeperes

Vista parcial del poble de Valldeperes, a la comarca de la Conca de Barberà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al N del terme, prop del límit amb el de Bellprat (Anoia), situat a 670 m alt., a la dreta del torrent de Sant Magí, aigua amunt de Montalegre.
Valldeperes
Història
Antiga quadra del municipi de Navars (Bages), al sector NW del terme, en terreny trencat (669 m alt.), drenat per la riera de Valldeperes, afluent de l’esquerra del Cardener.
L’església Santa Fe és sufragània de la parròquia de Castelladral
Eusebi Valldeperes
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, completà estudis a l’escola de San Fernando de Madrid, on s’establí Residí a París, on fou deixeble de Léon Cogniet, i a Roma Es dedicà preferentment a la pintura d’història Notable retratista, el 1857 fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II
Antoni Fuster i Valldeperes
Literatura
Periodisme
Teatre
Narrador, periodista i autor teatral.
Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938
Antoni Fuster i Valldeperes
Literatura catalana
Narrador, autor teatral i periodista.
Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938
Manuel Valldeperes i Jaquetot
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la República Dominicana…
,