Resultats de la cerca

Com que estrictament el so és una sensació, com el gust o l’olor, que es produeix sempre que l’oïda és estimulada, aquest concepte s’utilitza a més per a descriure les causes físiques d’aquesta sensació Així, la ciència del so ha d’abraçar tant els fenòmens físics de producció i transmissió com els de recepció, lligats a la sensació sonora Des del punt de vista físic, el so és un conjunt complex de vibracions que es propaguen en totes direccions a través d’un medi La física del so és la part que s’encarrega d’estudiar de manera global el problema vibratori, i tracta aspectes com la descripció…

L’acústica ha esdevingut síntesi de disciplines científiques molt diferents, per tal com, per exemple, hom pot estudiar la producció i propagació del so mitjançant un model fisicomatemàtic, mentre que la recepció del so, essent una sensació psicofisiològica provocada per un estímul físic, requereix una interpretació multidisciplinària L’acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos fisiologia de l’oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica aparells emissors, enregistradors i reproductors del so, bioacústica senyals sonors dels animals, acústica submarina…

Aprofitant el bon moment que vivia el doblatge a Catalunya, els propietaris hi aplicaren les tecnologies més modernes i convertiren l’estudi en un dels més avançats de la ciutat El tècnic de so fou Jorge Greiner, i el director de doblatge, Rafael Navarro Durant la guerra civil, Frey i Di Domenico en delegaren la gestió a Carlo Quevedo i Lluís Serrés i Descàrrega Aquests contractaren Gonçal Delgràs i Ramon Biadiu i s’ocuparen de sonoritzar gran part dels documentals de Laya Films amb la veu de Ramon Martori Acabada la guerra, Frey i Di Domenico prengueren novament les regnes de l’empresa, i al…

Estudia les ones produïdes o relacionades amb qualsevol fet lingüístic, per tal d’analitzar o sintetitzar llurs elements distintius, comprovar llurs formes de propagació física i fornir elements de judici connectats tant amb llurs fonts generatives naturals -camp de la fonètica articulatòria o genètica - com amb els respectius efectes fisiològics de la recepció -camp de la fonètica auditiva-, mitjançant aparells com l' escillògraf , l' espectrògraf o sonògraf i el sintetitzador de llenguatge , entre d’altres

Les seves dimensions influeixen diferentment en la reproducció del so segons les freqüències Per a assegurar una bona reproducció de les freqüències baixes, cal una pantalla de grans dimensions és el que hom anomena teòricament pantalla infinita A la pràctica hom la pot realitzar mitjançant un recinte acústic completament tancat, anomenat caixa acústica

En la propagació del so, la resistència acústica n'expressa la propietat atenuadora del medi, o sia l’absorció d’una part de l’energia sonora per part del medi És característica dels materials porosos La resistència acústica referida a la unitat de secció i de longitud és la resistivitat acústica

La proporció d’energia reflectida depèn de les propietats d’absorció i de les dimensions de l’objecte Hi ha reflexió quan aquestes dimensions són iguals o més grans que la longitud d’ona de la vibració quan l’obstacle és petit, el so es difracta i es propaga dins la zona d’ombra geomètrica El fenomen de la reflexió acústica és emprat per a mesurar la potència acústica total d’una font sonora mitjançant la cambra de reverberació

Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma parallelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors La caixa acústica…

Les fonts de soroll es multipliquen constantment, no només en els ambients laborals sinó també en els espais destinats a l’oci Entre les causes més freqüents de contaminació acústica de les ciutats cal destacar els autobusos, el metro, els automòbils, les motocicletes, els martells pneumàtics, la maquinària industrial, els aparells d’àudio individuals walkman , etc, els quals, quan originen sorolls de més de 90 dB durant un cert temps, produeixen perjudicis a l’oïda La incidència dels sorolls sobre l’oïda, que provoca sovint sordera, influeix també sobre tot l’organisme, causant…