Resultats de la cerca
Es mostren 1112 resultats
plomatge nupcial
Anatomia animal
Ornitologia
Plomatge que algunes espècies d’ocells presenten durant el període de reproducció i que acostuma a distingir-se per l’acoloriment conspicu i, de vegades, per la presència d’ornaments, com les plomes dels costats del cap del cabussó emplomallat o les plomes escapulars del martinet blanc.
Sovint, és exclusiu dels mascles Hom l’anomena també plomatge d’estiu o de primavera puix és en aquesta època que la majoria dels ocells es reprodueixen per distingir-lo del plomatge d’hivern , que acostuma a ésser de colors apagats
antena de papallona
Antena de forma que recorda una papallona amb les ales desplegades.
Acostuma a ésser formada per dos pals perpendiculars cadascun d’ells en forma de doble triangle, units per llur vèrtex El seu diafragma de radiació és omnidireccional, i, per tant, hom acostuma a usar-la com a transmissor, principalment en televisió
episodi
Música
Cadascuna de les parts secundàries que enllacen les diferents aparicions del tema o tornada en un rondó, de les exposicions en una fuga i del ritornello en un concert.
En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’exposarà el subjecte, la…
densitat relativa
Física
Quocient entre la densitat d’una substància i la densitat d’una substància de referència, mesurades ambdues en unes determinades condicions.
És, doncs, una magnitud adimensional En el cas dels gasos, hom acostuma a definir la densitat relativa com el quocient entre la densitat del gas i la de l’aire, mesurades ambdues a la mateixa temperatura i a la mateixa pressió En el cas dels sòlids i líquids, hom acostuma a definir-la com el quocient entre la densitat de la substància i la densitat de l’aigua a una temperatura de 4°C La densitat relativa dels sòlids és mesurada mitjançant la balança hidroestàtica, i la dels líquids mitjançant la balança hidroestàtica, la balança de Mohr, els areòmetres i els…
bongos
Bongos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt de dos tambors petits, d’una sola membrana i cos cilíndric o lleugerament troncocònic obert per la base, fixats permanentment l’un a l’altre.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa D’origen afrocubà, són molt utilitzats en la música de dansa llatinoamericana, i també gaudeixen d’una forta implantació entre els grups de música moderna i de rock Els tambors, de diferent diàmetre i afinació, formen un sol instrument, amb un nexe que uneix els dos cossos per tal que l’instrumentista pugui subjectar-los més fàcilment, generalment entre els genolls o els peus El cos de l’instrument acostuma a ser de llistons de fusta de colors contrastats, sovint d’om i arç La membrana, que actualment …
arrossaire
Persona que cerca sempre, que acostuma, de no pagar, d’anar d’arròs.
baixa freqüència
Electrònica i informàtica
En sentit general, dit de la freqüència del corrent altern emprat generalment, per oposició a l’alta freqüència, emprada en les transmissions radiofòniques.
Hom acostuma a representar-la per BF
N
Química
Símbol que, en el nom de certs compostos, serveix per a indicar que un substituent d’una molècula (anomenat immediatament després del símbol) resta unit a un àtom de nitrogen d’aquesta, com per exemple en el cas de la N, N-dimetil formamida.
Hom acostuma a posar aquest símbol en cursiva
pandoro
Pastisseria
Pastís típic de la regió italiana de Verona, molt tou i lleuger, que s’elabora amb farina, llevat, ous, mantega i sucre, i té el contorn d’estrella de vuit puntes.
S'acostuma a menjar per les festes de Nadal
panettone
Panettone
Pastisseria
Pastís típic de la ciutat italiana de Milà, molt tou i lleuger, que s’elabora amb farina, llevat, ous, mantega, sucre, panses i fruita confitada, i té forma de cúpula.
S’acostuma a menjar per les festes de Nadal