Resultats de la cerca

Per exemple, en un determinant de tercer ordre els adjunts d' a 11 i a 12 són

El poder executiu era exercit pel mere i els seus adjunts quatre a Barcelona i dos a les restants poblacions, assessorats per un cos consultiu el consell municipal

El protocol SMPT, combinat amb les extensions MIME Multi-purpose Internet Mail Extensions , que serveixen per a enviar correu amb caràcters estandarditzats ASCII o amb imatges, permet automatitzar la tramesa de correu electrònic amb fitxers adjunts

Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu, mot…

Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos d’…

En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat de la…

A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’…

Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana ,  La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença ,  Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases…

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’ El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’ El Correo Catalán,  del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia , projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum Apartir del 1968, dirigí Tele-exprés i el convertí en un mitjà viu, que tractava dels problemes del país El 1976 s’incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts En l’àmbit de l’…