Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
aerodina
Transports
Aeronau, la sustentació de la qual és obtinguda principalment mitjançant forces sotmeses a les lleis de l’aerodinàmica.
sustentació

A l’esquerra i de dalt a baix, quatre etapes en la generació de la sustentació : la velocitat és petita i no hi ha sustentació (a) o bé no n'hi ha prou (b), la sustentació igual el pes (c), la sustentació ja és més gran que el pes (d); a la dreta, els vectors resistència a l’avanç i sustentació en una ala
© Fototeca.cat
Transports
Força que manté en l’aire les aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter, la component horitzontal de les quals és la resistència a l’avanç.
Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual…
Alphonse Pénaud
Aeronàutica
Inventor francès, precursor de l’aviació.
Estudià molts principis emprats posteriorment en aeronàutica, entre els quals cal destacar l’ala de fletxa i el tren d’aterratge El 1876 obtingué la patent d’invenció d’un aerodina proveït d’hèlix, molt semblant als primers avions que aconseguiren de volar, però no obtingué els ajuts necessaris per a realitzar el projecte i se suïcidà
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…
vol

vol Els tres moviments bàsics d’un avió, amb els eixos corresponents i els governalls que els determinen en cada cas
© Fototeca.cat
Transports
Moviment d’una aerodina en l’atmosfera.
El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació sustentació, ala, avió i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell propulsió, resistència Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls comandaments de vol, governall, que són accionats pel…
volar
Transports
Desplaçar-se, viatjar, en una aerodina com a tripulant o com a passatger.
càrrega alar
Transports
Quocient entre el pes total d’una aerodina i la seva superfície de sustentació.
volar
Transports
Traslladar-se d’un lloc a un altre una aerodina suspesa en l’aire.
avió

Esquema de l’avió de passatgers supersònic Concorde
© Fototeca.cat
Transports
Aerodina proveït de grup propulsor i de plans sustentadors o ales fixes durant el vol.
Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió, i l’ eix…
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…