Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Askia
Història
Dinastia de l’imperi songhai fundada per l’usurpador Muḥammad I el 1493 i durant el qual l’imperi estengué la seva hegemonia i conegué un grau de prosperitat reflectit en les descripcions de Leo Africanus (1511).
Diverses lluites intestines que se succeïren a la mort de Muḥammad 1528 afebliren l’imperi, que, finalment, caigué sota el domini del soldà del Marroc 1590
Silla
Geografia històrica
Antic regne de Corea, establert l’any 57 aC al SE de Corea tenint la capital a Kyŏngju.
El 528 acceptà el budisme com a religió oficial Aliat després amb la dinastia xinesa Tang, destruí els dos reialmes rivals de Paekche 663 i de Koguryo 668 i unificà la nació coreana per primera vegada Fou l’edat d’or de la història de Corea Més endavant les rivalitats a la cort afebliren el poder central, i Wang Kon, un rebel, fundà una nova dinastia anomenada Koryo 918 El darrer rei de Silla se li sotmeté 935
acords de Basilea
Economia
Acords monetaris signats el 24 d’abril de 1972 en l’àmbit de la CEE.
Establien la serp monetària europea basada en l’encongiment voluntari dels marges de fluctuacions entre monedes europees, amb la qual cosa hom reduïa la diferència màxima entre dues monedes europees a 2,25%, més enllà de la qual ha d’intervenir la banca d’emissió del país respectiu Les monedes europees també canviaren en relació al dòlar a l’interior del “túnel” 2,25% en relació al dòlar Però el 16 de març de 1973 ho deixaren després d’una decisió de flotament convinguda davant el dòlar Les dificultats d’alguns països Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, França a respectar aquest acord …
germandat
Història
Cadascuna de les federacions de municipis establertes a Castella i a Lleó, inicialment amb caràcter temporal, amb finalitats d’interès general, sobretot el manteniment de l’ordre i la seguretat, i contra els abusos senyorials.
Les germandats aparegueren a la darreria del s XII, però no adquiriren importància fins als ss XIV i XV, com a conseqüència de les guerres civils que afebliren el poder públic, especialment l’administració de justícia a Castella Aleshores esdevingueren estables i foren impulsades per la monarquia Les més famoses foren la de Toledo, formada 1300 per a perseguir bandolers, als quals aplicava una justícia sumaríssima, la de Segòvia, impulsada i reglamentada per Enric IV de Castella 1473, que n'amplià la competència, i la del Cantàbric, la mes important i d’abast més considerable,…
Institut d’Estudis Occitans
Organisme cultural i científic, no oficial, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana.
Amb seu a Tolosa, fou fundat el 1945 per Robert Lafont, Max Roqueta i Juli Cubainas, entre altres amb uns plantejaments més dinàmics que no la Societat d'Estudis Occitans , el relleu de la qual assumia Privilegiant el camp científic en els seus inicis, especialment el lingüístic, la seva aportació ha estat, fins a l’esclat de les recents lluites polítiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora maldà per imposar la unificació lingüística dels parlars occitans consumada per Loïs Alibèrt Organitzat en seccions territorials, des dels anys vuitanta estigué sotmesa a crisis internes que n'…
Ricard II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1377-99).
Fill d’Eduard d’Anglaterra, el Príncep Negre , i successor del seu avi Eduard III Durant la seva minoritat governà el seu oncle Joan de Gant, recolzat en la noblesa, però no pas en la clerecia ni en el poble, que, oprimit pels imposts, atiat pels lollards i per les predicacions de Wycliffe i més que res per la gran por que produí la Pesta Negra, es revoltà diverses vegades Watt Tyler, 1381 Inicià el seu govern personal el 1388 Procurà la pau amb França i hagué de fer cara a les lluites amb la noblesa, que l’afebliren Enric de Lancaster Enric IV, fill de Joan de Gant…
El Mundo

Portada de la versió impresa del diari El Mundo
©
Periodisme
Diari generalista en castellà fundat el 23 d’octubre de 1989 a Madrid, on té la seu, per Alfonso de Salas, Pedro J. Ramírez, Balbino Fraga i Juan González, entre d’altres.
S’autodefineix com a liberal i manté una línia política de centredreta, acusadament espanyolista En els inicis publicà informacions que posaren al descobert la trama dels GAL , així com diversos escàndols de corrupció que afebliren el govern de Felipe González, i posteriorment qüestionà algunes actuacions dels governs de José María Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero en molts més aspectes A la segona dècada del segle XXI ha mostrat una agressiva belligerància contra el sobiranisme català, i ha publicat algunes notícies de fonts i solvència molt dubtoses sobre suposades…
croada contra Catalunya
Nom amb què és coneguda la guerra iniciada per Felip III l’Ardit, rei de França.
Fou estimulat pel papa Martí IV, que concedí privilegis de croada a l’expedició, i que havia desposseït Pere II de Catalunya-Aragó dels seus regnes com a càstig per haver ajudat els sicilians a foragitar la dinastia d’Anjou de llur illa Els regnes catalanoaragonesos foren oferts pel papa 1283 a Carles de Valois, fill del segon matrimoni de Felip III Aquest concentrà les seves forces a Tolosa de Llenguadoc 1284 Jaume II de Mallorca li oferí pas lliure a través del seu regne Pere II, al coll de Panissars maig del 1285, pogué deturar els croats, que, tanmateix, passaren la serra de l’Albera pel…
Solidarność
Història
Nom amb què és coneguda l’organització sindical polonesa Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarność.
Fou creat amb l’acord de Gdańsk 1980, on el govern polonès hagué d’acceptar, entre altres peticions dels obrers en vaga iniciada a les drassanes de Gdańsk i que ràpidament s’estengué a gran part del país, la legalitat d’uns sindicats lliures, i aviat assolí els deu milions d’afiliats i esdevingué l’organisme unitari del moviment per la democratització de Polònia Pel desembre del 1981, després del cop d’estat del general Jaruzelski, el govern militar suspengué l’activitat dels sindicats lliures i internà el seu president Lech Wałesa junt amb d’altres dirigents sindicals En 1982-89 Solidarność…
Consell de Castella
Història
Òrgan suprem de govern al regne de Castella.
La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de…