Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
aforar
Numismàtica i sigil·lografia
Establir el valor pel qual ha de circular una moneda.
aforar
Física
Graduar recipients assenyalant una determinada escala de ratlles, corresponents als diferents volums.
aforar
Física
Mesurar la capacitat o quantitat de líquid que pot contenir un recipient.
aforar
Construcció i obres públiques
Mesurar el cabal d’un fluid que passa per un conducte determinat, especialment quan es tracta d’un corrent d’aigua.
aforar
Economia
Dret fiscal
Determinar els ingressos d’un espectacle públic segons el nombre i el preu de les entrades per tal d’establir la base tributària per al pagament de la contribució industrial.
aforar
Economia
Dret fiscal
Reconèixer, pesar o mesurar gèneres o mercaderies per establir el pagament de drets de duana i fixar la tarifa que li és aplicable o l’import de l’exacció aranzelària.
aforar un vaixell
Economia
Dret fiscal
Arquejar un vaixell i valorar i taxar els drets que, segons aranzel, acredita la duana pel material flotant que és introduït en un port.
aparellador | aparelladora
Construcció i obres públiques
Professional del sector de la construcció amb formació universitària encarregat d’aparellar i de comprovar la correcta execució d’una obra.
Anomenat també oficialment arquitecte tècnic, en detall, la seva missió consisteix a comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes d’execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures del constructor per a autoritzar-ne el cobrament També pot actuar en qualitat de perit per a assenyalar límits de possessions, aforar cabals d’aigua, valorar obres o terrenys, etc A partir de l’edat mitjana, l’aparellador era l’oficial que, després del mestre d’obres, s’encarregava de repartir els treballs i de rebre els…
aforament per dipòsit gradual
Construcció i obres públiques
Aforament directe consistent a mesurar el temps que l’aigua procedent del conducte que cal aforar triga a omplir un volum (cubicat amb precisió anteriorment) contingut entre dos nivells determinats d’un dipòsit.
Dividint aquest volum pel temps registrat, hom obté el cabal
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…