Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
agatis
Botànica
Gènere de grans arbres asiàtics, de la família de les araucariàcies, la reïna d’algunes espècies del qual té interès industrial.
L’ A australis, propi de Nova Zelanda, forneix el copal kauri l’ A alba , propi de les Filipines, de la península de Malaia i de les illes de la Sonda, el copal de Manila
araucariàcies
Botànica
Família de pinals integrada per una trentena d’espècies d’arbres de fulles aciculars o més o menys lanceolades, amb aparells reproductors masculins i femenins en forma d’estròbil (pinya) que sustenten estams amb 5-19 sacs pol·línics, i carpels amb un sol primordi seminal.
Els dos únics gèneres de què consta són Agathis , els agatis d’Oceania i del sud-est asiàtic, i Araucaria , les araucàries de l’Amèrica del Sud i d’Oceania
copal
Química
Resina obtinguda de certes lleguminoses de l’Àfrica oriental (Moçambic, Madagascar, Zanzíbar).
Els copals es determinen pel nom de llur lloc d’origen Hom obté els més importants del Trachylobium verrucosum i TMossambicense també provenen del Brasil Hymenae coubaril Els primers són els anomenats copals durs , mentre que els americans són els copals tous el copal kauri i el copal de Manila són obtinguts de l'agatis blanc
Els boscos del fred
El concepte de taigà La paraula d’origen turquès ‘taigà’ en iacut “tia” vol dir ‘bosc’ s’ha introduït sòlidament en gran part de les llengües de tot el món Existeixen moltes definicions científiques i usos quotidians del terme taigà, però allò que aquesta paraula designa més sovint són els boscos amb predomini de coníferes que s’estenen per l’ampla franja que, circumdant el planeta per tot l’hemisferi nord, es troba sotmesa a les dures condicions climàtiques de la part més septentrional de les zones temperades Què és i què no és la taigà La taigà també s’anomena bosc boreal, ja que ‘boreal’,…
L’aprofitament dels recursos vegetals de les selves temperades
Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…