Resultats de la cerca

Ha presentat els muntatges Anells sense dits 1980, Avui dimarts, demà dimecres 1983, Els set pecats capitals 1986, Nits 1987, Perfums 1988, Ahora me toca bailar con la más fea 1990, No trepitgeu la gespa 1993, Coreógrafa en el trastero 1994, Danzas que no se olvidan 1995 i Bailando con el tres , El vent no té repòs i Al voltant del drac 1996

De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca

Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989

Estudià filologia hispànica, és doctor en filosofia i lletres i exerceix la docència a la Universitat de Granada com a catedràtic de literatura espanyola És considerat un dels poetes de més projecció en la literatura castellana actual i de la seva obra lírica es poden assenyalar Y ahora ya eres dueño del puente de Brooklyn 1980, El jardín extranjero 1983, Rimado de ciudad 1983, Poesía, cuartel de invierno 1987, Anuncios por palabras 1988, Las flores del frío 1991, Habitaciones separadas 1994, Completamente viernes 1998 i La poesía, señor hidalgo 2005, entre d’altres Ha publicat…

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , és pare dels fotoperiodistes José Luis,  Carles , Manuel,  Enric  i Rafael, i el director de fotografia Joaquín Julio Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada Treballà per a l’Exposició Internacional i per als diaris  Las Noticias ,  El Día Gráfico  i  La Noche , i fou corresponsal d’ Ahora  i d’ Estampa , de Madrid Dirigí un estudi fotogràfic i ingressà en la redacció de  La Vanguardia  després de la Guerra Civil de 1936-39, i treballà també per a l’agència EFE En el vessant cinematogràfic treballà com a foto fixa de…

Inicià la seva carrera de dibuixant els anys setanta, en la revista Nueva Dimensión Els seus còmics foren publicats en algunes de les revistes de més difusió d’aquests anys Fotogramas, Bocaccio, Por Favor, Triunfo, Interviú Codirigí el setmanari Mata Ratos del 1972 al 1977, i aquest darrer any formà part de l’equip cofundador d' El Jueves , en el qual collaborà Fou molt popular la seva tira còmica amb el personatge Miguelito , publicada diàriament des del 1976 fins al desembre del 2009 en El País En dues ocasions, els seus acudits en aquest diari foren objecte de les protestes de l’American…

S'inicià professionalment vers el 1910 en el diari El Día Gráfico , per a l’edició dominical del qual feu una sèrie de fotografies aèries de pobles de Catalunya Freqüentà, per als seus reportatges, els ambients sòrdids de Barcelona, especialment el Barri Xinès Treballà també per a  La Tribuna i La Noche i com a corresponsal gràfic d’ Ahora , As , Estampa , Sol   i La Voz, publicats a Madrid Mentor d’ Agustí Centelles , ajudant seu entre el 1927 i el 1931, l’any següent introduí entre els fotògrafs catalans la primera càmera Leica de pas universal Amb Centelles,  Joaquim Brangulí…

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona es doctorà en teologia 1917 i en filosofia 1930 Canonge de Barcelona 1948 Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936 Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i collaborà en les primeres reaccions de Gaudium et…

És hereva de l’experiència política de la coalició Alternativa Democràtica Nacional, impulsada sobretot per JJEE en les eleccions europees de 1994 Les propostes de DN manifesten interès per adaptar temes de la ultradreta europea especialment del Front Nacional francès a la realitat espanyola Això és palès tant en la importància atribuïda a la “identitat nacional” com en la seva autodefinició com a partit “transversal”, que preconitza un pacte entre el Partido Popular i Izquierda Unida Parallelament, els seus seguidors no alludeixen ni al seu passat ultradretà ni als referents ideològics…