Resultats de la cerca

És freqüent en la música de la segona meitat del segle XVIII La sisena simfonia de Beethoven n'és un exemple

El primer equip del FC Barcelona guanya el seu trentè títol de Copa en imposar-se al Sevilla per 5 a 0 Com en les edicions anteriors, l’emissió de l’himne espanyol rep una gran xiulada de l’afició blaugrana Abans del partit, la policia requisa símbols independentistes i indumentària de color groc allusiva als presos polítics independentistes

Membres del partit d’extrema dreta espanyol Vox pronuncien la conferència "Cataluña, una región española" dues setmanes després que el president de la cambra, Antonio Tajani, hi prohibís una conferència dels presidents de la Generalitat, Quim Torra i Carles Puigdemont Un grup de dones reben els conferenciants amb una pancarta allusiva al masclisme de Vox Un eurodiputat flamenc rep comentaris agressius dels conferenciants i del públic quan intenta defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya

La forma més antiga i més simple d’obtenir l’efecte estètic era d’escriure-la al marge del text, sistema que perdurà llargament manuscrits de Ripoll i d’altres escriptors catalans L’ornament més antic s VI consisteix en entrellaçaments i elements geomètrics Ben aviat s’exornaren amb figuracions florals, zoomorfes i antropomorfes sovint les figures són monstruoses o estrafetes per tal de donar-los la forma de la lletra corresponent La caplletra aparegué més tard, emmarcant una escena allusiva al text o bé inclosa dins l’escena mateixa Amb la impremta les caplletres…

Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual collaborà en algunes obres conjuntes Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i allusiva als fetitxes del món concret Entre d’altres,…

Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se 1939 plaça de la Victòria i s’hi va installar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011 El 1981 se li va canviar el nom…

Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb Llorente, Querol i…

Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana  i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, formaren una gran “V” amb els colors de la bandera catalana al llarg de l'avinguda Diagonal i la gran via de les Corts Catalanes de Barcelona, amb el vèrtex a la plaça de les Glòries El moment culminant de la “V”, referida a “via", "voluntat", votar” i “victòria”, fou a les 1714, allusiva a l’any que Catalunya fou derrotada i perdé les seves constitucions i llibertats   Amb el…

Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un costum més…