Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
draga de pala

Dragat per sota del nivell freàtic de graves i sorres al·luvials, mitjançant una draga de cullera
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Draga que porta una pala muntada a l’extrem d’un braç mòbil, la descàrrega de la qual es fa obrint-ne el fons.
Aquesta cullera pot ser hidràulica, com en les retroexcavadores, o bé tirada amb cables Les de cables poden dragar a més profunditat Després d’excavar el material del fons, es descarrega sobre un gànguil situat al costat de la draga Entre les dragues de pala hi ha les dragues de pala frontal, emprades als Estats Units, i dragues de pala retroexcavadora, emprades a Europa La draga de pala és una de les més emprades Habitualment excaven terrenys granulars, argiles, margues i roques toves
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…
La fossa del Rosselló
És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que…
cap de Quan Long
Cap
Punta de l’extrem meridional de la Indoxina (Vietnam del Sud) que separa el golf de Tailàndia de la mar de la Xina meridional.
És una zona d’aiguamolls formada pels dipòsits alluvials del riu Mekong
La depressió de la Selva
Les falles que limiten la depressió de la Selva s’orienten principalment en direcció NW-SE la falla d’Osor - Maçanet de la Selva en determina la vora SW i la falla de les Planes-el Pasteral parallela a l’anterior i amb un salt estimat d’uns 1000 m, conjuntament amb la falla de Granollers de Rocacorba - Sant Gregori, en provoquen la compartimentació El coneixement del rebliment sedimentari d’aquesta depressió és limitat per l’escassetat d’afloraments la xarxa de drenatge actual és poc encaixada i per la manca de dades de sondatge El gruix del rebliment sedimentari és determinat per la…
placer
Geomorfologia
Dipòsit detrític de sorra o palets que conté partícules de minerals, com l’or o l’estany, per exemple, provinents d’un jaciment alterat prèviament per l’erosió.
Segons les modalitats de la seva formació hom distingeix els placers alluvials, fluvials, eòlics i marins
ferroníquel
Mineralogia i petrografia
Mineral de ferro que conté níquel en proporcions molt variables i que té una estructura de malla cúbica centrada.
És poc abundant, i forma la part metàllica principal dels sideròlits Hom l’ha trobat en forma de plaquetes i petits grans en alguns dipòsits alluvials
La fossa de la Seu d’Urgell
La depressió de la Seu d’Urgell és la fossa neògena més occidental dels Pirineus orientals És una petita i complexa semifossa d’orientació E-W que se situa a l’extrem N de l’extens sistema de fractures que es desenvolupa al N de la serra de Cadí A diferència de les fosses de la Cerdanya i el Conflent, el caràcter asimètric de la conca entre els marges S i N és molt menys marcat, encara que al S, les falles E-W que l’estructuren mostren un desenvolupament més gran Estructura i sedimentació de la fossa de la Seu d’Urgell La fossa de la Seu d’Urgell, al N…
La depressió de l’Empordà
La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…
La fossa de la Cerdanya
Vista general de la fossa de la Cerdanya, al NW de Naüja Alta Cerdanya La fossa de la Cerdanya és una cubeta neògena limitada al S i SE per la falla de la Tet En la fotografia, presa des de la falla de la Tet mirant cap al N, s’observa que els materials conglomeràtics i lutítics rojos del Miocè mitjà, que formen els turons aixaragallats, són recoberts discordantment per pocs metres de conglomerats subhoritzontals del Quaternari part plana del cim dels turons Aquests materials quaternaris, cap al N, donen lloc a les planes de la vall de la Cerdanya i es disposen, a l’igual que els materials…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina