Resultats de la cerca

Conegut també amb el nom de Juan de Ibarra De formació gòtica, tractà d’emmotllar-se als nous cànons renaixentistes adoptant elements decoratius platerescs Treballà a Santiago de Compostella i a Plasència, però les edificacions més estimables les féu a Salamanca, on començà les obres del Colegio de los Irlandeses 1521 i el convent de San Esteban 1524, la seva obra mestra el 1534 fou nomenat mestre principal de la catedral

La capital és Vitòria El relleu i l’economia En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa les parts central i oriental presenten l’aspecte d’una gran superfície plana Al N, la partió d’aigües entre el vessant cantàbric i l’ibèric serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d’Aizgorri és aprofitada per a la construcció de pantans Ordunte, Urúnaga, Ullivarri Al NW, la comarca de Laudio i d’Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 m d’altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb…

Pretengué, sense èxit, unificar els partits independentistes En les eleccions legislatives de 1977 recomanà el vot a la coalició Pacte Democràtic per Catalunya Aquell any assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista del Països Catalans i el 1978 s’incorporà al Comitè Català contra la Constitució Espanyola Desaparegué el 1978-79 Dirigents Jordi Gil i Àlava i Patrícia Gabancho Edità Tallaferro

Marquès de Villarreal de Álava i de Casa Palacio Especialitzat en el tema dels jueus valencians relacionats amb Colom, la inquisició és autor, juntament amb Miguel de la Pinta y Llorente, de Procesos inquisitoriales contra la familia de Luis Vives , 1964 i la Bíblia incunable de València Publicà també Contribución al estudio de los burgueses y ciudadanos honrados de Cataluña 1957 i La Maison royale des deux Siciles, l'ordre constantinien de Saint Georges et l'ordre de Saint Janvier  1964

És centre comercial d’una rica comarca agrícola Seu episcopal des del s XII, la catedral és formada per dos edificis units a la part antiga s XIII-XIV, s’hi destaquen el claustre i la sala capitular de curiosa cúpula orientalitzant En la nova, començada el 1498, hi intervingueren FColonia, ACovarrubias, DSiloé, RGil de Hontañón i Juan de Álava El retaule major és obra de GFernández i FRicci Les esglésies de San Nicolás i San Pedro són del s XIII Es conserven diverses cases senyorívoles

Format en la tradició duchampiana, fou un personatge rellevant en l’escena cultural madrilenya dels anys setanta del segle XX Fou un artista polifacètic, que es dedicà a l’arquitectura, l’escriptura, les arts plàstiques, la música i també a les arts performatives Formà el grup d’artistes Los esquizos de Madrid 1970-85, que apostaren per la pintura figurativa amb trets de memòria personal i cultura de massa, al marge de les convencions estètiques i polítiques del final de la dictadura Les seves obres es troben en nombroses colleccions Fundació Coca-Cola, Museo de Arte…

Desenvolupament enciclopèdic També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià Urgell Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català El 1780, Francisco…

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…