Resultats de la cerca

Als s XIV i XV intervingué activament en política partit güelf Dos dels seus membres, Maso i Rinaldo, es convertiren en caps del govern oligàrquic de Florència Maso Albizzi 1347-1417 governà la república del 1382 al 1417 i instaurà la dictadura de l’oligarquia mercantil sota la forma d’un triumvirat Rinaldo Albizzi Florència 1370 — Ancona 1442, últim defensor d’aquest règim oligàrquic, s’annexionà Pisa i Liorna i s’oposà als Mèdici La política repressiva que seguí provocà la seva caiguda 1434 El poble escollí Cosimo de Mèdici, i Rinaldo hagué d’exiliar-se

Els seus membres crearen diverses companyies comercials i bancàries El director de la més important l’anomenada dels Alberti Antichi, Nicolò di Jacopo degli Alberti mort el 1377, després d’una estada a la filial d’Avinyó la companyia esdevingué aleshores banca de la Seu Apostòlica, retornà a Florència i fou nomenat gonfanoner després de la victòria sobre Pisa afavorí molt el comerç florentí pel tractat del 1369 aconseguí el lliure accés de la navegació florentina per Porto Pisano A ell també fou deguda la construcció del palau del Paradiso Un altre membre, Benedetto di Neroccio degli Alberti…

Cosimo de Mèdici aconsegueix relegar els Albizzi i s’apodera del govern de la ciutat de Florència

Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803 publicà Poesie —…

Alhora que la independència, Florència començà la seva expansió territorial, a expenses dels feus que la voltaven, i en resultà enfortida la independència de la ciutat enfront de l’imperi El 1197 Florència promogué la lliga güelfa toscana antiimperial, però des del 1215 la lluita entre güelfs i gibellins penetrà a l’interior de la ciutat, on s’havien establert nombrosos nobles gibellins del comtat Els gibellins aconseguiren el poder el 1248, però la mort de l’emperador Frederic II 1250, que els sostenia, en provocà la caiguda Governaren novament del 1260 al 1266 La constitució de la ciutat…