Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
alfàbrega
alfàbrega
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, molt olorosa, de fulles enteres, de color verd rogenc, ovals i lleugerament dentades.
Les flors són petites, blanques o rosades, agrupades per pisos a l’extrem de la tija Originària de l’Índia, és cultivada des de l’antigor com a ornamental, sovint en tests i padellassos, a la regió mediterrània Es propaga per llavors, sembrades sota vidre a començament de la primavera L’alfàbrega és molt apreciada com a condiment, i especialment com a ingredient per a l’elaboració de salses pesto Hom la cultiva, també, per tal d’extreure'n olis essencials 200-500 g per 100 kg de planta
alfàbrega borda
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les labiades, força olorosa, de fulles ovades, petites i serrulades, i flors purpúries.
alfàbrega de fulla menuda
Botànica
Planta de la família de les labiades, semblant a l’alfàbrega, però de fulles menudes i aroma poc intens.
S'usa sovint per a delimitar la gespa dels jardins
clinopodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, pubescent, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades ovades, serrades, i de flors purpurines arranjades en glomèruls, axil·lars o terminals, compactes i pelosos.
Creix en boscs, bardisses i ribatges de l’Europa mitjana i de les contrades mediterrànies humides El clinopodi tingué un ús medicinal com a estomacal i emmenagog
labiades
Botànica
Família de tubiflores de tiges tetràgones amb fulles simples oposades, de flors zigomorfes, típicament bilabiades i amb quatre estams didínams, i de fruits en tetraqueni.
Comprèn unes 3 000 espècies herbàcies o fruticoses pròpies de països temperats i càlids Labiades més destacades Ajuga chamaepitys herba felera Ajuga iva iva Ajuga raptans búgula Ballota hirsuta malrubí hirsut Ballota nigra malrubí negre , malrubí pudent Dracocephalum sp dracocèfal Glechoma hederaceum heura de terra Hyssopus officinalis hisop sajolida borda Lamium album ortiga morta Lamium amplexicaule peu de gall Lavandula angustifolia espígolver, lavanda Lavandula dentata espígol dentat Lavandula latifolia espígol mascle, barballó Lavandula pedunculata tamborino Lavandula…
riera de Magarola
Riera
Afluent per la dreta del Llobregat que neix al coll del Bruc (627 m).
Drena els termes del Bruc i de Pierola Anoia, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera Baix Llobregat i desemboca aigua avall del Rebato Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal
ocimè
Química
Compost terpènic líquid que bull a 176-178°C, contingut en l’oli de l’alfàbrega.
Hom ha caracteritzat els seus dos isòmers geomètrics, coneguts com a α- ocimè i β- ocimè És emprat en perfumeria
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…
Marià Villangómez i Llobet

Marià Villangómez i Llobet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1933, publicà aleshores els seus primers versos 1933-36, en català, en diaris i revistes com Diario de Ibiza , L’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , entre d’altres El 1935 inicià els estudis de lletres, que abandonà en ser destinat al front l’any 1938, però completà magisteri Fou mestre 1942-67, primer a Palma 1942-43 i a Cornellà de Llobregat 1943-46 i després al poble de Sant Miquel, a Eivissa En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una meditació…
,