Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
amanitàcies
Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela,…
Les amanitàcies: pentinelles, farineres i afins
El reig bord oreig foll Amanita muscaria és un dels bolets més arquetípics Les plaques blanques que té damunt el barret vermellós són restes del vel universal, que veiem recobrint del tot els exemplars joves Aquest caràcter i la blancor de les làmines i del peu ens permeten diferenciar-lo del suculent reig ver A caesarea Això és important, ja que el reig bord és tòxic i allucinògen Josep M Vidal / SCM Són fongs de carpòfor carnós, amb el peu fàcilment separable del barret, gairebé sempre amb làmines, lliures o gairebé lliures respecte al peu, de trama bilateral El …
volvària
Micologia
Gènere de bolets amb volva i amb làmines lliures de color de rosa tirant a salmó, de la família de les amanitàcies.
Comprèn espècies comestibles, però poc comunes
pentinella
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 6 a 20 cm d’alt, de color gris o falb, de capell al principi campanulat i després aplanat, i de cama llarga, proveïda únicament de volva.
Es fa sobretot en boscs caducifolis És comestible, però és poc apreciat a causa del seu escarransiment
cua de cavall
Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
amanita
Amanita Amanita virosa, bolet tòxic mortal
Biopix: N Sloth (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les amanitàcies, de mida generalment gran, amb peu que té anell i volva, integrat per espècies comestibles (reig, farinera) i metzinoses (pixacà, reig bord), algunes d’elles mortals (farinera borda).
cogomassa
cogomassa
BioLib.cz (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de capell blanc o amb el centre una mica ocraci, de la família de les amanitàcies, de 5 a 11 cm de diàmetre; les làmines són amples, i la cama, esvelta i bulbosa, amb volva membranosa.
És semblant a la farinera borda i, com aquesta, és tòxica i mortal Viu sobretot en sòls calcaris, assolellats però humits S’ha de vigilar de confondre amb els camperols, especialment els camperols anisats Agaricus arvensis i A sylvicola
reig
Reig (esquerra) i ou de reig (dreta)
© Espacios naturales de Aragón
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell primerament hemisfèric i posteriorment estès, vermell ataronjat, amb el marge finament estriat i amb les làmines lliures i de color groc, i de cama groguenca.
Presenta un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda Quan és jove s'anomena ou de reig Propi de la regió mediterrània, es troba principalment en alzinars, suredes i rouredes, i especialment en terrenys silicis i assolellats Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles, i ja era molt apreciat en temps dels romans
farinera borda
Farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi poden confondre…