Resultats de la cerca

Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important…

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre

Presideix la poesia lírica i, sobretot, l’amorosa

Autor d’un centenar de petits poemes eròtics on planteja les diverses situacions de la relació amorosa, que han esdevingut peces clàssiques

Hi és ben perceptible la influència provençal, fins i tot en el lèxic, bé que la queixa amorosa esdevé més intensificada i malenconiosa en la lírica galaicoportuguesa

Estigué acollit a la cort del rei del Dècan, Vikramāditya, del qual cantà les empreses Escriví poemes de lírica amorosa Chaura-panchāśika ‘Les cinquanta estances del lladre’

Mal acollida la seva obra a Suècia, se n'exilià A Notturno 1885 elaborà una lírica exquisida Sensitiva amorosa 1887 escandalitzà amb les seves exploracions de la fisiologia anímica