Resultats de la cerca

La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de…

La CGT francesa treu la Carta d’Amiens, document base de l’anarcosindicalisme

Periodista, milità en el Partit Ouvrier Français i evolucionà cap a l’anarcosindicalisme Secretari de la federació de les borses de treball 1895, defensà un sindicalisme apolític Exposà les seves idees a Histoire des Bourses du travail 1902

Antic republicà federal, es convertí a l’anarquisme cap al 1890 Assistí el 1896 al Congrés Anarquista de Londres Fou molt amic de Ricardo Mella, amb qui publicà La barbarie gubernamental en España 1897, denúncia de la repressió desencadenada pel procés de Montjuïc Amb Mella, a més, havia de fundar la revista Natura 1903-05 Contrari a l’anarquisme individualista i intellectualista influït per Stirner i Nietzsche, procurà de fer una crítica coherent del socialisme marxista i finalment fou un decidit defensor i configurador de l’anarcosindicalisme Collaborà regularment a El…

A Barcelona es formà pel juliol del 1931, i aviat es fraccionà Els seus dirigents foren Eduardo Barriobero, Salvador Sediles, Antonio Jiménez, Eduardo Sanjuan, etc Aspirà, debades, a un suport electoral de l’anarcosindicalisme Pel gener del 1935 es convertí en el Partit Federal Ibèric

Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l’anarcosindicalisme Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi collaborà regularment, i la progressiva definició per part del mateix Civera del paper del sindicalisme en una futura societat Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer

Continuació del grup Los Solidarios 1922, reuní, entre d’altres, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Joan Garcia i Oliver, Aurelio Fernández, Ricard Sanz, Miquel Garcia i Vivancos, Antonio Ortiz, etc Encapçalà dins l’anarcosindicalisme una tendència putxista i anarcobolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d’insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República Ingressà a la FAI en 1933-36 i es dispersà durant la guerra civil

El primer secretari fou Ángel Pestaña, que pel gener del 1934 l’abandonà i constituí el Partit Sindicalista Tanmateix, Peiró i López aconseguiren d’imposar-hi la defensa del tradicional antiparlamentarisme de l’anarcosindicalisme En general, excepte amb la Federació Local de Sabadell, els seus membres ostentaren la direcció dels Sindicats d'Oposició Edità “Sindicalismo” primer a Barcelona, febrer del 1933 juliol del 1934 després a València, juliol del 1934 — novembre del 1935

Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i collaborà, tractant temes econòmics, a Acción i Mañana amb el pseudònim de Fernando Castillo Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre del 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí