Resultats de la cerca

Fou deixeble d’ Antístenes , i hom el pot considerar com a màxim exponent de l’ escola cínica En són conegudes anècdotes molt diverses que posen en relleu el seu anticonvencionalisme social i àdhuc la seva extravagància

Habità 60 anys al desert de Scete, Egipte, encarregat de l’assistència espiritual d’altres anacoretes Famós com a protagonista de nombroses anècdotes, li han estat atribuïts, falsament, diversos tractats La seva festa se celebra el 15 de gener

Consisteix en un conjunt d’anècdotes independents però amb un mateix protagonista Fou adoptat a les literatures persa, siríaca i hebraica al-Ḥarirī, a través de la qual passà a la picaresca castellana Aventuras de Gil Blas de Santillana i Vida de Marcos de Obregón , sobretot

Al servei de l’emperador Uda II, es féu monjo budista a la mort d’aquest 1324 A més de la poesia, conreà sobretot l’assaig, com en la collecció Tsurezure-gusa ‘Anotacions sobre els moments d’oci’, escrit cap al 1335, miscellània de reflexions, màximes i anècdotes que influïren en el sistema d’educació japonès, sobretot a partir del s XVII

Pretenia fomentar la pràctica dels esports, especialment del futbol, entre els joves Combinava la informació tècnica amb les curiositats i anècdotes Hi dibuixava Albert Mestre, i dels reportatges gràfics en tenia cura Maymó De periodicitat setmanal, sortia els dijous Se’n publicaren com a mínim 12 números En cessar la revista, la mateixa editorial Millà publicà Mis deportes , de característiques similars

Pel seu caire popular fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona Entre d’altres, publicà Sonatines 1916, Poemes del carrer de Petritxol i de la plaça del Pi 1953 i De la meva Ciutat Comtal poemes retrospectius 1960 És autor també d’una biografia de Verdaguer Vida, anècdotes i obra de Jacint Verdaguer estudi del llibre “Al Cel” 1958

Escriví diverses obres de teatre, que assoliren molt d’èxit a la cort Amic de Mirabeau, abraçà la causa revolucionària i fou secretari del Club dels jacobins, però acabà enfrontant-se amb la Convenció La seva obra més important és Pensées, maximes et anecdotes, apareguda pòstumament 1803, en la qual es reflecteixen l’enginy i la mordacitat de l’autor

Fou cortesà al servei de Felip II de Castella Caigué en desgràcia i estigué empresonat uns vint anys Bé que el seu Carlo famoso 1566, poema en octaves sobre la vida de Carles V, és una obra mancada de gràcia poètica, la Miscelánea 1592 és un interessant i amè llibre en prosa, ple d’anècdotes i curiositats que anà recollint al llarg de la seva vida

Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà  Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta 1917, traduïda al castellà el…