Resultats de la cerca

L’efecte anòdic és causat per la formació, entre l’ànode i l’electròlit fos, d’una pellícula gasosa contínua que actua com a aïllant En la fabricació de l’alumini hom observa l’efecte anòdic quan l’electròlit s’empobreix en alúmina La tensió passa de 5-6 volts a 20 volts o més el corrent s’estableix per formació d’un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic, i la cèllula s’escalfa en excés Per a cessar el fenomen cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució per a prevenir-lo hom limita les dimensions dels ànodes per tal de facilitar el despreniment gasós

Hom la mesura com la relació entre la densitat de corrent anòdic i la tensió de l’ànode El seu valor depèn essencialment de la configuració geomètrica dels elèctrodes

És un rectificador controlat que permet el pas de corrents molt elevats, els quals poden ésser regulats mitjançant la reixa de control Un cop encebat el tiratró, però, el corrent es manté indefinidament fins que hom no interromp el circuit anòdic

Constitueix un dels paràmetres i és igual al quocient entre la variació del corrent anòdic i la de la tensió de reixa, essent constant la tensió anòdica És anomenada també conductància mútua o pendent del tub, i hom la representa per g m o S

Els principals tipus de reaccions que és possible de deturar per l’acció dels inhibidors són les polimeritzacions, les autooxidacions i la corrosió, sobretot en medi aquós Entre els inhibidors de corrosió hi ha el fosfat sòdic inhibidor anòdic, que amb el ferro forma una pellícula insoluble de fosfat fèrric, i el clorur magnèsic inhibidor catòdic, que forma un precipitat en la regió alcalina de la pila galvànica

Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió, etc…

Aquesta propietat és aprofitada per a produir oscillacions

El factor d’amplificació és un dels paràmetres més correntment utilitzats per a caracteritzar l’eficiència d’una vàlvula Hom acostuma a representar-lo per la lletra μ, i constitueix el límit teòric del valor de l’amplificació de tensió que pot aconseguir-se amb una vàlvula donada treballant com a amplificadora